La periodista catalana Mireia Domènech, especialitzada en vot exterior i resident a Suïssa, ha assegurat -en un article d’opinió al diari Ara- que el vot exterior és “un via crucis de gestions i terminis impossibles” que el converteixen “en una cursa exclusiva a contra-rellotge que desincentiva a la gran majoria”.

Sota el títol ’10 anys pregant per votar’, Domènech recorda que el proper 28 de gener es complirà una dècada de la posada en marxa del vot pregat per part del Congrés espanyol. Ho va fer a través d’una reforma de la llei electoral amb el famós ‘voto rogado’.

“Els impulsors de la llei -PP, PSOE, CiU i PNV- van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic”, subratlla. I afegeix que “una dècada després, cap d’aquells partits defensa el vot pregat”.

A més, recorda que “Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar”. I subratlla que “cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir”.

En el text, Domènech assenyala que “fa anys que el vot pregat ha enfonsat la participació exterior. Sobretot perquè a més de sistema desfasat, depèn totalment dels serveis postals de cada país”. I això que “els darrers 10 anys s’ha duplicat la ciutadania exterior i ara mateix més d’un quart de milió dels electors catalans segueixen sense poder votar amb garanties”.

LA PROPOSTA D’ERC, “L’ESPERANÇA”

La periodista catalana avança que “no tots els drets de votants s’ignoren. A Espanya, si hom és militar o policia desplaçat, no només són la Junta Electoral Central, ministeris, sindicats policials i partits afins els qui corren a defensar el seu dret implementant totes les solucions imaginables”.

Ara bé, segons Domènech, “quan el que toca és garantir que més de 255.000 catalans o de 2 milions d’espanyols puguin votar, ja no deu ser tant anticonstitucional. No tots som iguals davant la llei”.

Després de diversos intents fallits, creu que “l’esperança rau ara en la proposició de llei d’ERC que reuneix elements ja de consens”, però afegeix que “només faltaria incloure-hi la delegació de vot, com es fa al Regne Unit i França, per completar el ventall d’opcions efectives”.

De cara al 14 de febrer, la Junta Electoral Central permetrà que el votant per correu es pugui descarregar online sobres i butlletes electorals. Però lamenta que “el destí dels vots de fora seguirà lligat al servei postal en temps de pandèmia, quan no ens han arribat ni els torrons”, apunta.

“Milers de vots pregats que mai arriben”, confessa Domènech. “Segueix sent un misteri si la papereta entra a cap urna. Ningú obliga els consolats a publicar dades de participació: quants sobres arriben per correu, quants es consideren vàlids, i quants s’envien via Madrid a cada junta electoral provincial”.

“NO TOT ÉS CULPA DE MADRID”

Domènech rebla el clau amb dos apunts. L’anunci fet el 2016 per l’aleshores consellera Meritxell Borràs prometent a Brussel·les que “aviat implantaria el vot electrònic” i cinc anys després, “ni una prova pilot, tot i tenir a Barcelona l’empresa líder mundial en la matèria”, diu.

I recorda, que “no tot és culpa de Madrid, sinó dels partits catalans”. Fa 40 anys que es va restablir el Parlament de Catalunya i, des d’aleshores, “mai s’ha aprovat una llei electoral pròpia, quan ho ha fet fins la darrera comunitat autònoma espanyola”.

Reivindica la Catalunya exterior com “una part del país” i posa com a exemple que “en nombre de ciutadans equival a la segona ciutat de Catalunya. Ara només cal que no se’ls tracti com a ciutadans de segona”.