Míriam Nogueras: “Ser soci del govern espanyol i lluitar per la independència de Catalunya és incompatible”

Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) és diputada i portaveu de Junts per Catalunya al Congrés espanyol. És una de les veus de referència de la política catalana a Madrid, tot i que Junts no té la força majoritària. En una legislatura marcada per l’indult atorgat pel govern espanyol, Nogueras explica en aquesta conversa a Exterior.cat quines conseqüències se’n deriven de l’1-O quatre anys després amb la taula de diàleg, com conviuen els partits catalans al Congrés i quin és el paper que juga Junts a Madrid.

Per què els partits catalans a Madrid no acaben d’anar de bracet?
És una conseqüència més dels danys col·laterals de l’1-O. Des del 9-N, ser un actiu en política i defensar la independència de Catalunya vol dir que estàs exposat que et puguin empresonar, arruïnar econòmicament o jutjar per alguna cosa que no has fet a través d’informes falsos de la Guàrdia Civil. Hi ha una part de l’àmbit polític català -com és el cas d’Esquerra- que considera que ‘ja hem patit prou’.

Què comporta el ‘ja hem patit prou’?
Que han aparcat la independència. No dic que hi hagin renunciat, però sí que l’han aparcada. I aquesta estratègia es va començar a visualitzar en les eleccions catalanes després del 155, en el qual veníem d’anar plegats amb Junts pel Sí i aquell 27-D per alguns el missatge de la independència començava a quedar diluït. Per tant, arribar a un acord estratègic amb aquests condicionants, ho fa molt complicat. Hi ha un altre condicionant de molt gràfic.

Quin?
Que avui Esquerra governa amb Junts a Catalunya i amb el PSOE i Podemos a Espanya. No és formalment dins el govern espanyol, però és el soci de l’Estat. I avui ser soci del govern espanyol i lluitar per la independència de Catalunya és incompatible.

Junts governa amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Aquesta aliança no és incompatible?
Per a mi no és el mateix i em sembla un argument totalment caducat. Perquè, aleshores l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès i altres pactes municipals que hi ha arreu de Catalunya… I també he de dir que el PSC no és el mateix, tot i que en els darrers anys s’ha convertit en una sucursal del PSOE. I, per tant, Esquerra ha prioritzat l’estabilitat de l’esquerra espanyola a la independència focalitzant l’estratègia en l’eix dreta-esquerra.

Per què ho fa?
Perquè en el fons n’hi ha que tenen menys pressa que d’altres en culminar l’objectiu que ens vam fixar com a país. I és a Madrid on Junts i Esquerra estan mostrant de manera més oberta el seu posicionament respecte a la independència, ja que a Catalunya s’ha prioritzat l’acció de govern. Un posicionament, el d’Esquerra, que sabem que genera divergències internes, tot i que no les exposen públicament.

“Soc molt escèptica en què els catalans que viuen a l’estranger puguin votar amb garanties a curt termini”

Per a Catalunya no és millor un govern d’esquerres que de dretes a Espanya?
A Madrid tant és que governi el PSOE o el PP, perquè els anys acumulats ens diuen que mani qui mani a Madrid farà tot l’impossible per evitar que Catalunya sigui un estat independent. Però, amb aquesta por que ve el llop hem de plantejar-nos si som aquí per contenir o impedir que avanci més una realitat espanyola -que representa la ultradreta i el feixisme- o hi som per lluitar per la independència de Catalunya. I amb aquesta por que ve el llop, l’actual govern espanyol continua endavant gràcies als vots a canvi de res d’Esquerra.

A canvi de res?
A canvi d’algunes promeses que no s’han acabat complint.

Esquerra ha aconseguit fer seure un govern espanyol en una taula de diàleg. Vostè hi havia de formar part, però el seu partit en va quedar fora. Des de Junts la boicotegen?
No, perquè Junts anava a formar part de la taula de diàleg, ara bé amb tot l’escepticisme del món. Perquè si algú es pensa que un conflicte polític es resoldrà amb focus i càmeres és que no hi entén ni en borrall de com funcionen els estats. I aquest és un dels grans topalls: que alguns dels qui decideixen en aquesta taula de diàleg tenen una mentalitat autonomista, i no d’estat. L’actitud com fem les coses és el reflex de qui som com a país. Per a mi, l’actitud de servilisme que mostra Esquerra no reflecteix la que els catalans tenim tradicionalment. Estem donant una imatge que em fa vergonya.

Aquesta taula de diàleg no anirà enlloc?
Evidentment que no. I quan parlava de les divergències internes que hi ha a Esquerra em referia precisament a la taula de diàleg. No cal ser un expert ni haver passat un any com a diputat a Madrid per saber que aquesta taula de diàleg no tindria cap recorregut. Havent-los donat el suport per garantir-los la governabilitat i els pressupostos, no necessiten res més.

I quina és la solució i l’alternativa que planteja Junts?
Només hi ha una solució possible per resoldre el conflicte polític amb Espanya: plantant cara a aquells que un dia van decidir pegar-nos i engarjolar-nos.

“L’indult ha relaxat l’ambient a Madrid, hem contribuït a una falsa normalitat”

I com es planta cara a l’Estat espanyol?
D’entrada, amb una altra actitud. Utilitzant la majoria parlamentària que tenim a Catalunya i la força unitària que tindríem a Madrid, si anéssim plegats. I no vendre’s per quatre engrunes… Calen uns mínims a l’hora de negociar. I negociar no vol dir creure’t a qui tens al davant, que vol fotre’t i que vol tot el contrari que tu.

El gest que ha tingut el PSOE amb Catalunya en aquesta legislatura ha estat l’indult?
Ho han venut així, absolutament. Però no és així. El paperot que ha fet els últims anys Espanya a la UE respecte als drets fonamentals va provocar pressions molt bèsties des d’Europa a l’Estat espanyol. I l’indult va arribar així, fruit de la pressió feta des d’Europa. I estic convençuda que sense aquesta pressió els nostres companys seguirien a la presó. Des del govern espanyol, però, se subratlla que tant PSOE com Podemos han pagat un preu molt alt.

Què ha canviat en l’escenari polític a partir d’aquest gest?
Certament, l’indult ha relaxat l’ambient a Madrid, hem contribuït a una falsa normalitat, i alguns s’estan esforçant molt a fer veure tothom que el procés està mort, que el suflé de l’independentisme ha baixat del tot.

I no és cert?
No, és un error voler anestesiar a la gent, aquells que van sortir democràticament al carrer. Però he de dir que la gent no està anestesiada sinó que està a l’expectativa, tot i que alguns treballen perquè la gent miri cap a un altre costat. No oblidem que l’exili encara no ha acabat. Entre passadissos, els dic que es preparin perquè quan Junts tingui la força majoritària a Catalunya i Madrid s’acabarà aquesta falsa tranquil·litat que creuen que hi ha avui.

“L’Estat espanyol cada cop és més centralista, a cada Consell de Ministres, Catalunya hi perd diners i competències”

Que Esquerra avui sigui la força catalana majoritària al Congrés espanyol genera fred de peus a Junts?
[Riu] Ni de bon tros! En tot cas el que ens genera és frustració. El que em sap greu és no tenir un altaveu més gran per explicar què està passant avui a Espanya. Perquè l’Estat cada cop és més centralista, a cada Consell de Ministres, Catalunya hi perd diners i competències. Està passant en cada sessió, cada setmana. És un degoteig constant. I per molt que ho denunciem, Junts sempre té a sobre el radar mediàtic.

Un dels drets que exigeix la comunitat catalana a l’estranger és el vot exterior que és competència de l’Estat espanyol. És optimista en el procés de derogació del vot pregat que s’està debatent en comissió al Congrés i que ha de permetre que els catalans residents a l’exterior puguin exercir el seu dret a vot amb garanties arribi a bon port?
No, perquè tot allò que depengui de l’Estat espanyol em genera molt escepticisme. Tot allò que fa Espanya amb relació al món ho fa amb la carpeta de Catalunya al costat. Sempre està pendent que tot allò que fa com afecta i deixa d’afectar Catalunya. I la carpeta del vot exterior, també. Soc molt escèptica en què els catalans que viuen a l’estranger puguin votar amb garanties a curt termini, perquè a Espanya li va perfecte aquesta situació. Així i tot, tots els partits polítics catalans estem remant en la mateixa direcció.

Malgrat incompatibilitats i estratègies dispars, hi ha punts d’unió entre l’independentisme a Madrid?
Sí, en algunes qüestions anem junts, no només amb Esquerra sinó també amb la CUP. El més rellevant va ser la llei d’amnistia, que l’Estat va tombar, però aquesta mena d’accions les hem de fer perquè constin en acta. Fer política a Madrid en un context com l’actual, on no oblidem l’exili encara és vigent, és molt complicat. Així i tot, hem de ser capaços, uns i altres, de tenir incidència en tot allò que es decideix a Madrid i que té a veure en el dia a dia dels ciutadans de Catalunya. I coi, perquè governem junts a Catalunya. Per tant, és allò que no estamos tan mal.