Nanako Ozeki és la guanyadora del Concurs de Relats Curts 2025 de la regió d’Àsia i Oceania [Foto: Casal Català de Kansai]
Enguany, els guardonats amb el primer premi en narrativa i relats curts van ser respectivament, Ferran Tió amb Front Altiu i Ivan Boronat amb Estimada, ambdós de Suïssa, però a la cerimònia de lliurament de diplomes i premis del Concurs Literari Mundial, Nanako Ozeki es va sorprendre al sentir que era mereixedora d’una menció especial juntament amb Martha Cohelo del Brasil en reconeixement de l’esforç de les persones que han pogut arribar al Concurs Literari Mundial tot i no tenir el català com a llengua materna.
Enhorabona, Nanako! “Gràcies!”, diu tota contenta, guanyar el premi d’Àsia-Oceania i la menció especial al Concurs Literari Mundial. “Ha estat un gran honor, m’ha fet molta il·lusió pensar que el que havia escrit podia arribar a algú. En realitat, vaig entregar el relat Un dimecres qualsevol per provar sort i gaudir del procés. Per a mi representa un gran estímul per continuar aprenent la llengua”.
Nanako Ozeki, guanyadora del Concurs de Relats Curts 2025 de la regió d’Àsia i Oceania, ha estat distingida amb una menció especial pel text ‘Un dimecres qualsevol’
“Poder transmetre pensaments i sentiments en la llengua que estudiem, en aquest cas el català, i a més a més guanyar un premi és una experiència que no té preu”. La Nanako continua explicant com és que va triar el parc de la Ciutadella com a marc per al seu relat: “He estat a Barcelona quatre vegades, per diversos motius, per turisme i per fer un treball d’investigació. Cada vegada, quan em cansava de caminar pel Barri Gòtic, sovint anava a descansar al parc de la Ciutadella. L’obra està inspirada en el paisatge i els moments que vaig viure allà. El punt de vista de l’esquirol representa la meva pròpia mirada com a estrangera”, comenta.
Tenim la sensació que l’aprenentatge del català és més fàcil si la llengua materna és romànica, però la Nanako ens demostra que només cal invertir temps, dedicació i sentir-se encisada per la llengua que s’estudia. “Fa sis anys que estudio català. Vaig començar a estudiar al Japó, a la universitat, i també vaig participar durant alguns mesos en els cursos de català dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, continua dient, la resta ha estat aprenentatge autodidàctic, parlant amb la gent, i llegint diaris i articles acadèmics”, afegeix.
Investigant sobre el simbolisme de la Senyera
Més amunt, parlàvem d’encís i la Nanako ens ho explica. “Em va atraure molt la cultura, l’art, la llengua, l’arquitectura, la gastronomia, i la gent. Dominar el català em fa possible establir vincles més profunds amb tot això”. Vet-t’ho aquí el secret, és l’encís per a la llengua i la possibilitat de crear vincles!. “A més a més, afegeix, m’agrada molt el ritme del català. Té un ritme suau com una música o un poema, em fa molta gràcia el so de capipota per exemple”.
La Nanako continua esplaiant-se, “el català em permet connectar-me amb la gent i la cultura”, però no es conforma i va més enllà per fer una aportació a Catalunya, “ara mateix soc estudiant de màster i estic fent una investigació sobre el simbolisme de la Senyera. Espero que els resultats de la meva recerca siguin una manera de retribuir la bondat de les persones de Catalunya que m’han ajudat fins ara, i que també siguin útils per a les persones interessades en el tema”, conclou.
El seu assoliment demostra que l’estudi d’una llengua pot ser una experiència lúdica, creativa i útil alhora i el seu coratge ens recorda que no hi ha reptes insuperables.
Mompou continua despertant passions al Japó
