El Govern català ha posat en marxa la commemoració dels 100 anys del naixement del filòleg i exrector de la Universitat de Barcelona, Antoni Maria Badia i Margarit. La programació està subjecte a l’evolució de la situació d’emergència sanitària prevocada per la Covid-19.
La commemoració abastarà els àmbits institucional, universitari i acadèmic. Carles Duarte, comissari de l’Any Badia i Margarit, assegura que “el professor Badia era un científic d’una exigència i d’un rigor exemplars, però mai no va entendre la seva responsabilitat acadèmica com una funció independent de la realitat social”.
Ho explica al blog de la ‘Revista de Llengua i Dret’ i afegeix que “amb una visió sempre compromesa cívicament, Badia i Margarit va integrar en la seva vida i en la seva obra una vocació de servir el país, de fer-hi aportacions útils. Ho va demostrar esdevenint precursor de l’aplicació dins de la lingüística catalana de la dimensió social i de les metodologies sociolingüístiques”.
PROGRAMACIÓ QUE S’OBRE A L’EXTERIOR
Per conèixer la figura i l’obra de Badia i Margarit, es realitzaran accions divulgatives, amb Carles Duarte, M. Teresa Cabré i David Paloma, entre d’altres ponents, que es faran de manera presencial o virtual i que tindran com a llocs de referència les ciutats de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Nàpols.
L’acte d’obertura de l’Any Badia, previst per al 19 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona, s’ha hagut d’ajornar provisionalment per la crisi ocasionada per la Covid-19. A Nàpols és prevista una conferència a càrrec de la Federació Internacional d’Associacions de Catalanística, la Universitat de Nàpols i l’Associazione italiana di studi catalani.
A més d’un recull de publicacions i articles sobre els textos i estudis de Badia i Margarit, s’impulsen altres iniciatives com la Menció honorífica Badia i Margarit dels Premis de Recerca Jove 2020 de la Direcció General d’Universitats, i la Menció especial a projectes que facin conèixer la seva obra en la convocatòria de Política Lingüística de subvencions a les entitats per al foment de la llengua catalana.
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona de dedicar-li una via o espai públic dins el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, i al Departament d’Ensenyament, de posar el seu nom a un nou centre educatiu de Catalunya.
