Noemí Manero: l’artista catalana resident a San Francisco que pinta amb una mirada solidària

Tenir un veí artista pot marcar-te la vida. Això és el que li va passar a Noemí Manero (Barcelona, 1975). A Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Manero va començar a fer els seus primers esbossos a través del dibuix. El seu veí era José Escobar Saliente, l’autor de Zipi y Zape, una de les parelles de còmics que han marcat més d’una generació a Catalunya.

Amb només 7 anys, Manero recorda a Exterior.cat que “amb un parell d’amics, vam picar a la porta de casa seva. Li vàrem demanar si en podia fer un dibuix. Ell va dir, “si em feu un dibuix per a mi, jo en faré un per a vosaltres””. I així va ser. “Observant-lo com dibuixava, vaig decidir que jo també volia dibuixar i transmetre els meus desitjos, les meves pors i les meves il·lusions en un paper o en un llenç en blanc”, assegura.

De Santa Eulàlia de Ronçana a la Badia de San Francisco (Estats Units). El viatge vital de Noemí Manero té una data assenyalada: una nit a la sala Zeleste de Barcelona. En aquella sala de concerts emblemàtica de la capital catalana, Manero va conèixer un jove nord-americà que, juntament amb uns amics, recorria Europa. Aquella nit a Zeleste va començar una història d’amor que, gairebé tres dècades més tard, encara es manté viva.

Sent molt jove va iniciar-se en el dibuix a Catalunya gràcies el seu veí, el creador de ‘Zipi y Zape’

Llicenciada en Negocis Internacionals i Turisme de la Universitat Mediterrani de Barcelona, Noemí Manero havia treballat per a hotels i agències de viatges. Fins i tot, va treballar com a hostessa al programa ‘Una hora amb Vittorio Gassman’, que presentava Rosa Maria Sardà a TV3. La nit a Zeleste li va canviar la vida: va fer les maletes i va decidir anar a viure a Califòrnia: “em vaig plantejar anar-hi un any per millorar l’anglès”, explica Manero a Exterior.cat. Aquell pronòstic va quedar curt. L’artista catalana ja s’apropa als 30 anys vivint a la badia de San Francisco.

Un cop a les Amèriques, Manero va iniciar-se en l’àmbit del màrqueting de consum en algunes de les empreses més conegudes del món, inclosa Gap, Visa i VirginAirlines. Així i tot, la passió de l’art no la va perdre mai de vista. Fins que va decidir fer el pas definitiu. “Els Estats Units és un país que convida constantment a reinventar-se. I després d’una carrera d’èxit en el màrqueting vaig apostar pel que sempre m’ha apassionat: la pintura”, assegura l’artista catalana.

Manero sempre s’ha inspirat en figures emblemàtiques com Picasso, Matisse, Van Gogh, Monet i Dalí. En aquest sentit, se sent influenciada per l’impressionisme i l’expressionisme, i posa en relleu la seva paleta de colors. Els seus quadres evoquen emoció. “Quan soc a Barcelona, fotografio edificis emblemàtics i paisatges urbans”, diu.

Des del seu estudi a Califòrnia, recrea espais emblemàtics de Barcelona que encisen el públic nord-americà

Des del seu estudi a Califòrnia, recrea aquests escenaris que acaben captivant les mirades dels nord-americans que visiten les seves exposicions o en mostres d’art a Silicon Valley. Fins i tot, ha guanyat alguns premis. L’última obra titulada “Terrats de Barcelona” va obtenir un tercer lloc a la galeria Cobeña Barcelona Art Gallery.

“En el meu temps lliure, m’agrada tancar-me al estudi de pintura i passar-m’hi hores i hores, descobrint noves tècniques, improvisant”, explica. Actualment, les obres de Manero es poden veure a les galeries The Ocean Blue Vault, situada a Half Moon Bay i Madrone Arts, a Pescadero, ambdues a Califòrnia.

01“Un percentatge del valor de les meves obres el destino a col·laborar en ONG”, confessa l’artista catalana. “L’art és tradicionalment car, i molt sovint és lluny de l’abast de la gent. La meva prioritat no són les galeries d’art, sinó arribar a aquesta gent, emocionar-la”, reconeix. En aquest sentit, Manero assegura que “amb la meva pintura he intento aportar el meu gra de sorra per a la gent més necessitada. Em dóna força per continuar pintant”.

Després de fer-se un nom entre la comunitat d’artistes a la badia de San Francisco, Manero té un somni amb majúscules: “m’agradaria connectar el meu art amb Barcelona, exposar-hi les meves obres”, assegura. Aquests dies, Manero és a Catalunya captant noves imatges que, possiblement, d’aquí unes setmanes recrearà en forma de quadres d’art. Perquè, amb Barcelona com a reclam, l’obra de l’artista catalana té una mirada molt allargada a l’altre costat de l’Atlàntic.

Rubén López, campió de la NCAA de gimnàstica artística: “Ara entenc per què als Estats Units hi ha un nivell esportiu tan alt”