Aquesta mostra té com a punt de partida l’estudi de la ciutat a partir de l’aplicació de les tecnologies digitals per a l’anàlisi de dades massives, enteses com una eina inestimable per a l’apoderament ciutadà i per als arquitectes que puguin dissenyar ciutats més sostenibles, saludables i justes.
Sobre l’exposició que portarà a Venècia, Subirós ha avançat que “visibilitza l’invisible” a les ciutats, en concret a Barcelona: una contaminació per diòxid de nitrogen, que és coneguda com a “invisible killer”, ja que no es veu però penetra al cos, ha avisat.
L’arquitecta ha detallat que aquestes partícules no s’eliminen: “Una de les coses que em va impactar és quan vaig visitar les estacions meteorològiques de Barcelona, i t’ensenyen els filtres de partícules”, més petites que el diàmetre d’un cabell. “Aquests filtres en 24 hores són marrons o grisos”, ha detallat com a pista de l’exposició de Venècia.
De fet, el projecte reflexiona sobre el tema central de la Biennal, ‘Com viurem junts?’ amb una investigació sobre l’aire com un bé comú del qual depèn la nostra supervivència. Sota el nom ‘aire’, l’exposició destaca el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en el context de dues crisis globals interconnectades: la del canvi climàtic i la crisi de salut pública.