Font: ACN
La lluitadora antifeixista i supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català ha rebut aquest divendres el reconeixement de la ciutat de París i ja dona nom a un passatge de l’onzè districte de la capital francesa. Català també ha rebut a títol pòstum la medalla Grand Vermeil -la màxima distinció que dona la ciutat de París-, que ha estat recollida per la seva filla.
El conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, present a París, ha assegurat que “és un dia especialment emotiu perquè la ciutat de París, capital dels drets fonamentals, de les llibertats i de la lluita social, té a partir d’avui un carrer dedicat a una persona que representa exactament això: la voluntat de lluitar i de no rendir-se mai a les injustícies”.
El conseller ha recordat que Neus Català no va abandonar mai la lluita per la democràcia i la justícia social, i citant l’escriptor Milan Kundera ha subratllat que “la lluita de la gent contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit”, i “cal mantenir-la”, ha afegit Bosch.
A l’acte hi han assistit els batlles dels districtes XIè i XXè de la capital francesa, François Vauglin i Frédérique Calandra, i el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris. També hi ha estat present la filla de l’homenatjada, Margarita Català, i Joan Josep Nuet, que va ser secretari general del dissolt Partit dels Comunistes de Catalunya, on militava Neus Català.
En la sessió del passat mes de juliol, el Consell de l’Ajuntament de París va acordar dedicar una via pública a Neus Català per unanimitat de tots els grups polítics. La travessia dedicada a la militant antifeixista es troba a l’encreuament entre el bulevard Charonne i la rue des Vignoles, prop del cementiri de Père-Lachaise, entre l’onzè i el vintè districte de París, al nord-est de la ciutat.
UN SÍMBOL EN LA LLUITA ANTIFEIXISTA
Neus Català és una figura clau de l’antifeixisme. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC, va travessar la frontera francesa amb 180 nens, quan els franquistes van entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra havia col·laborat en la custòdia de nens orfes.
Ja a l’exili, va lluitar a la Resistència francesa amb el seu marit. Tots dos van ser capturats pels nazis i enviats a camps de concentració, on ell va morir. Català va estar al camp de Ravensbrück (Alemanya) fins al maig de 1945.
Després va tornar a França, on va continuar militant en organitzacions antifranquistes. En tornar a Catalunya, va militar al PCC i a EUiA i mai va deixar de lluitar pels drets i les llibertats i contra el feixisme. Va morir a l’abril de 2019 als 103 anys.
La Generalitat de Catalunya la va distingir amb la Creu de Sant Jordi l’any 2005 i la Medalla d’Or l’any 2015. L’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic l’any 2014. A més, l’any 2015 va ser declarat l’Any Neus Català.
