Paula Drago, una catalana que dona veu al deslletament a Califòrnia: “Marxa el pit, però no la mare”

Fa gairebé quatre anys que Paula Drago Mateu (La Ràpita, Montsià 1991) va fer les maletes acompanyant el seu marit (Marcos) i el seu fill (Lucas) en una nova etapa professional a l’altre costat de l’Atlàntic. El seu marit, professor d’Educació Física, havia aconseguit una plaça en un programa d’intercanvi docent als Estats Units, i Drago va arribar amb un nadó de pocs mesos als braços i un visat. El que no sabia aleshores és que acabaria escrivint i autoeditant un conte infantil sobre el desmamament, una temàtica encara poc visible en la vida quotidiana nord-americana.

Amb estudis de Traducció, Drago treballa actualment a la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia (San Francisco) on s’encarrega d’organitzar congressos, seminaris i conferències al Departament de Bioquímica. Les lletres, però, mai han deixat de formar part del seu univers. Prova d’això és que acabaria publicant un conte.

L’embrió del relat neix en un moment íntim i quotidià: la lactància del seu fill, que es va allargar fins als dos anys i mig. “Quan va arribar el moment de començar el procés de desmamament, no trobava cap suport visual adequat per ajudar el nen a entendre què estava passant”, explica a Exterior.cat. “A diferència de Catalunya, on existeixen contes de referència sobre aquesta temàtica, als Estats Units no vaig trobar cap història infantil que expliqués de manera clara i respectuosa que la lactància s’acaba”, afegeix.

“Als Estats Units no vaig trobar cap història infantil que expliqués de manera clara i respectuosa que la lactància s’acaba” explica la mare catalana resident a Califòrnia

“Els nens d’aquesta edat ja parlen, ja negocien, ja et demanen ‘si us plau’”, assegura. I és precisament en aquest moment quan apareix una por recurrent: si el pit marxa, també marxa la mare. Una confusió habitual en una etapa en què mare i fill encara són percebuts com una unitat. Per això, és rotunda: “marxa el pit, però no marxa la mare”, confessa.

Amb aquest missatge en majúscules i des d’una necessitat vital, Drago comença a escriure. Ho fa sense pretensions, a estones perdudes”, al mòbil, abans d’anar a dormir o mentre viatja. Apunta rodolins, frases curtes, idees pensades per a infants petits, amb ritme i repetició. “Durant dos anys, aquell text vaig tenir-lo guardat en una nota al mòbil”, recorda.

El punt d’inflexió arriba arran d’una conversa amb una amiga, que li explica que una altra mare ha publicat un conte infantil. “Això ho has de tirar endavant!”, li insisteix. I aleshores Drago s’hi llença. El camí, però, no és fàcil. Contacta amb editorials de San Francisco i es troba amb pressupostos inassumibles. Durant el procés, fins i tot pateix una estafa d’una falsa editorial, una experiència que gairebé la fa abandonar el projecte. “Vaig tenir la sort que el banc ens va protegir”, recorda.

Lluny de rendir-se, decideix continuar de manera independent. A través de la plataforma Fiver entra en contacte amb una il·lustradora ucraïnesa –Kate Hubaidulina– que connecta de seguida amb el projecte. Drago tenia molt clar què volia: colors suaus, il·lustracions calmades pensades per a l’hora d’anar a dormir i una història profundament personal.

Les imatges del conte estan basades en fotografies reals de la seva família, i l’acció transcorre a San Francisco, amb escenaris recognoscibles com el tramvia o l’horitzó de la ciutat. La imatge de la portada i la contraportada és molt significativa. “La il·lustració de la portada (el meu fill i jo en el tramvia de San Francisco) és d’una fotografia que em va fer la meva mare, l’última vegada que va visitar-me”, explica. Al fons, el Golden Gate Bridge, un dels espais més emblemàtics de la ciutat.

Escriure el conte en anglès implica una recerca lingüística: “paraules com “pit” o “teta” tenen en anglès connotacions sexualitzades, poc adequades per a un conte infantil”, explica

El títol When nursies said goodnight no és casual. Escriure el conte en anglès implica també una recerca lingüística important. “Paraules com “pit” o “teta” tenen en anglès connotacions sexualitzades, poc adequades per a un conte infantil”, reconeix. Però amb l’ajuda de les seves amigues americanes, Drago opta per “nursies”, derivat del verb to nurse, i construeix tot el vocabulari del relat al voltant d’aquest registre respectuós i infantil.

La publicació arriba finalment a través d’Amazon, que li permet evitar una gran inversió inicial. El llibre es ven actualment per uns 12 dòlars i està disponible a diferents mercats internacionals, tot i que només en anglès. Paral·lelament, Drago ja treballa en una edició de tapa dura per poder portar el conte a llibreries i botigues de joguines de San Francisco, així com fer lectures públiques al barri de Noe Valley.

El projecte és també una reivindicació i defensa la necessitat de donar visibilitat a la lactància prolongada i de trencar tabús, especialment als Estats Units

Tot el procés es fa en secret. Ni el seu marit ni el seu fill saben res del projecte, que Drago concep com un regal. “Era molt especial per a mi, no volia trencar la sorpresa”, subratlla. La reacció de la família és emotiva. El seu marit s’emociona profundament, i el seu fill queda desconcertat en veure’s convertit en personatge d’un conte. “Aquest és el meu peluix, aquesta és la meva escola”, repetia incrèdul.

Més enllà del llibre, el projecte és també una reivindicació. Drago defensa la necessitat de donar visibilitat a la lactància prolongada i de trencar tabús, especialment als Estats Units, on encara genera incomoditat veure una mare donant el pit a un nen gran en espais públics. El conte transmet un missatge clar: la lactància pot acabar, però l’amor i la presència de la mare es mantenen. “És un conte pensat per als infants, perquè puguin entendre el procés”, explica. Al final del llibre, però, també hi ha un espai dedicat als adults, amb recomanacions per acompanyar el desmamament amb respecte, temps i empatia.

Des de San Francisco, i gairebé sense proposar-s’ho, Paula ha omplert un buit editorial i ha convertit una experiència íntima en una eina per a moltes famílies. Un projecte nascut de la necessitat, la perseverança i l’amor, que demostra que, de vegades, les històries més potents comencen en una simple nota del mòbil.

Isolina Mallon, la interiorista catalana que transforma les cases d’executius tecnològics de Silicon Valley