Aquest divendres 25 d’octubre, el Casal Català de Perpinyà promou la presentació del llibre Pompeu Fabra a Prada. El seu exili en terra catalana entre família i amics (1939-1948), a càrrec de Ramon Gual, de la revista Terra Nostra.
Pompeu Fabra i Poch (1868-1948) va ser un filòleg català conegut com el “seny ordenador de la llengua catalana” per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. El 24 de gener de 1939, Pompeu Fabra i família van haver de marxar a l’exili, sense altre equipatge que no fos allò que duien posat: ni llibres ni maletes ni pràcticament roba.
La primera estada a Prada va ser aproximadament d’uns quinze dies, al número 11 del carrer del Mariscal Joffre. És una casa amb balconada i unes golfes, ben a prop de l’estació. La segona estada, més llarga, des del setembre de 1939 fins al febrer de 1940, la va fer en un hotel: el Grand Hôtel (a la carretera Nacional, com es deia aleshores; avui, avinguda del General de Gaulle), davant mateix del Grand Café.
A l’hotel s’hi estaven altres exiliats, com el dramaturg Josep M. de Sagarra, que hi portaven una vida quieta, com a mínim a Prada: de l’hotel al cafè i del cafè a l’hotel. També s’estaven a Prada altres exiliats, cridats en molts casos per Alexandre Plana, com ara Joan Alavedra, Arnau Cortina i Josep Puig i Cadafalch.
El domicili pradenc més famos és el que va Fabra va ocupar des de principis de 1943 fins a la mort, el dia de Nadal de 1948. És al número 15 del carrer dels Marxants. Els Fabra vivien al segon pis. Hi ha una imatge reveladora del menjador de Prada: en primer terme es veu Fabra assegut al costat de la finestra, amb una pipa a les mans, mirant de costat cap a la finestra. En segon terme, en un extrem d’una taula parada, la seva filla Teresa.
