Pla Brussel·les: el Govern busca “recuperar temps i espais” de Catalunya a la Unió Europea

El Govern ha aprovat el Pla Brussel·les, un document que pretén “rellançar la relació de Catalunya amb les institucions europees” i “recuperar temps i espais” a Brussel·les. L’estratègia per reforçar “la presència i capacitat d’influència” catalana a les institucions europees la liderarà el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de Jaume Duch, i intentarà que Catalunya incideixi en temes clau com el marc financer pluriennal 2028-2034, l’oficialitat del català, l’habitatge, la política agrària comuna, la modernització de l’administració pública, la cooperació al desenvolupament i el nou Pacte pel Mediterrani. El text s’ha aprovat el dia abans que el president Salvador Illa faci el seu primer viatge oficial a Brussel·les.

El pla preveu guanyar influència en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions, així com també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i a l’administració general de l’Estat, especialment a la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea. El Pla Brussel·les també estipula que cal incidir a la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

Per aconseguir-ho, el pla planteja “augmentar la presència de la Generalitat en les formacions del Consell de la Unió Europea” -on les administracions autonòmiques poden participar de la mà de l’Estat-; “reforçar la interlocució” amb les direccions generals de la Comissió; o nomenar el president Salvador Illa com a membre titular del Comitè de les Regions, i el conseller Duch com a membre suplent per al període 2025-2029.

Duch liderarà una estratègia per “guanyar influència” i incidir en pressupostos, habitatge o l’oficialitat del català

Així mateix, es potenciaran les relacions amb les oficines de les institucions europees a Barcelona, fent amb elles plans de treball anual, així com la cooperació amb xarxes europees com els Quatre Motors d’Europa, l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes i la Comunitat de Treball dels Pirineus. També es treballarà en una major cooperació amb el món acadèmic i local.

Vocació europeista “inqüestionable”

L’acord de Govern aprovat remarca la “vocació europeista inqüestionable” de la societat catalana, i avisa que els propers anys seran “determinants” per definir les prioritats de la Unió Europea, tant per decidir on es destinen recursos com per plantejar quin paper ha de jugar Europa en un món cada cop més complex.

Així mateix, el Govern assenyala que els valors democràtics estan “amenaçats” per populismes i extremismes i aposta per dotar la Unió Europea “d’autonomia estratègica”. En aquesta línia, proposa crear un grup de treball mix per incrementar l’impacte que Catalunya pot fer en les polítiques europees en matèria de reindustrialització i competitivitat.

Pel Govern, cal fer “sentir la veu” de la societat catalana en tots els propers debats de la Unió Europea. “Catalunya ha de participar del lideratge d’Europa”, assegura Duch.

El Pla Brussel·les també marca la necessitat de fer seguiment de les negociacions d’adhesió de nous estats membres i de possibles reformes dels tractats constitutius de la Unió Europea, i de millorar els instruments per aplicar el dret de la Unió Europea a Catalunya.

En matèria de finançament, el document planteja que cal incidir en el nou marc financer pluriennal perquè respongui als interessos de Catalunya. Alhora, destaca que cal aprofitar al màxim els fons europeus tant des de les administracions públiques com des del sector privat.

El document també remarca la necessitat de fomentar la participació en el projecte europeu de tota la societat catalana, i planteja que es puguin fer aportacions per conèixer-ne els seus interessos, inquietuds i aspiracions. En aquest sentit, es vol “consolidar” el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea com a “espai idoni per articular la col·laboració amb les entitats de la societat civil, el sector privat, sindicats, el tercer sector i el món local”. Un altre dels elements on el Govern pretén incidir és en l’educació. Així, es proposa la inclusió de “continguts sobre la Unió Europea en el currículum educatiu”.

El Pla Brussel·les s’impulsarà sota la direcció estratègica del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, com a coordinador de l’acció de tot el Govern envers la Unió Europea i com a nexe entre els departaments i les institucions comunitàries, amb l’acompanyament de la Delegació del Govern davant la Unió Europea. Així mateix, es preveu que totes les delegacions del Govern a l’exterior contribueixin a la tasca de seguiment i incidència en afers de la Unió Europea.

“Capacitat d’influència” i l’oficialitat del català

Després de l’aprovació al Consell Executiu d’aquest pla, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha defensat que l’acció que vol desenvolupar està encaminada, sobretot, a fer créixer “la capacitat d’influència” i la “presència” de Catalunya a Europa. “Hi ha una dada objectiva.

Des del president José Montilla que cap president havia ocupat aquesta cadira al Comitè de les Regions que recupera Salvador Illa. Amb aquest gest, Illa vol mostrar el compromís de Catalunya amb les institucions europees i manifestar que vol tenir influència amb el destí dels fons europeus”, ha dit, tot afegint que aquests són els objectius clau del viatge que comença demà a Brussel·les.

I és que, segons Paneque, el que es pretén des del Govern és “desenvolupar aquesta influència perquè té un impacte positiu en les polítiques dels catalans”. “Volem ser-hi allà on es decideixen coses que afecten a Catalunya i als catalanes”, ha dit. Per últim, ha remarcat que, tant amb el pla com amb la visita institucional d’aquesta setmana, Illa vol traslladar i “insistir· en la “importància de l’oficialitat del català” a totes les institucions europees.

Duch, des de Brussel·les: “Amb el lideratge de la delegada Borràs, guanyarem presència i influència a la Unió Europea”