Pla de xoc de Ràdio Arrels per protegir la seva supervivència

Ràdio Arrels, l’únic mitjà de comunicació de la Catalunya Nord que emet els seus continguts en català, ha anunciat una estratègia per preservar la seva supervivència i estendre l’ús del català. L’amenaça de l’extrema dreta i el decreixement de les ajudes públiques en forma de subvencions han dut la cadena nascuda a Perpinyà a aplicar mesures d’acció a curt termini. Aquests moviments s’han avançat aquest dijous des de l’Ateneu Barcelonès, a la capital catalana, amb la presència dels mitjans de comunicació i d’entitats col·laboradores.

L’emissora de la Catalunya Nord ha complert 44 anys d’història i s’ha consolidat com un testimoni de la vida cultural, social i política del territori. Actualment, ha reduït a dues persones a jornada completa els seus treballadors i a dues més a jornada parcial. Amb una estratègia de tres eixos, des de Ràdio Arrels han començat a treballar per estendre el seu segell arreu.

L’objectiu de l’emissora nord-catalana és impulsar una estratègia basada en les donacions econòmiques, els pòdcasts en català i més presència al territori

Aquesta aposta es basarà en les donacions econòmiques, les quals es faran a través d’una plataforma transparent i segura de pagaments; s’enfortirà l’oferta radiofònica i s’apostarà pels pòdcasts enfocats a la mainada de la Catalunya Nord; i es demanarà oferir programació des del Conflent i el Vallespir, amb la intenció de guanyar més presència al territori.

Per tot plegat, ha assumit Pere Manzanares, un dels seus fundadors, “ens veiem obligats a donar un toc d’atenció a Catalunya”, donat que la situació del català “és pèssima”, i ha afegit que “volem trencar la mirada condescendent cap a Ràdio Arrels, hem de convertir-la en un bé cultural nacional”.

El director de Ràdio Arrels, Albert Noguer, ha advertit que “el futur d’aquesta ràdio és en perill” i que “el problema nou que ens arriba és que els recursos estan baixant i ens fa por que encara ho facin més, fins i tot per qüestions polítiques”. La possible victòria dels partits d’extrema dreta a l’Estat francès, doncs, ha mogut la direcció de l’emissora a mobilitzar esforços per fer aquesta crida.

Miquel Martínez, treballador de l’emissora, ha reivindicat Ràdio Arrels com “un element cohesionador i un vehicle transmissor entre els agents i les entitats de la Catalunya Nord”, i ha afirmat que volen ser útils per a la població que entén i coneix el català però que no l’utilitza habitualment. “Si voleu que el català es faci fort, heu d’ajudar Ràdio Arrels”, ha reblat.

L’actual director de Ràdio Arrels, Albert Noguer, ha dit que “el futur d’aquesta ràdio és en perill”

Des del 1981, s’ha passat de 270.000 a 500.000 residents a la Catalunya Nord, però l’ús del català ha baixat. En aquest sentit, i segons ha exposat Manzanares, cal traspassar les fronteres de l’ensenyament de la llengua, apostar per “un bany de catalanitat a la vida pública”, per tal d’augmentar les quotes de catalanitat.

Ràdio Arrels aixeca la mà i defensa el seu paper a l’hora de redreçar la Catalunya Nord quant a la llengua. “La nostra feina és insubstituïble”, ha sentenciat el seu fundador.

Laura Bertran: “A Perpinyà l’únic que sempre evita usar el terme ‘Catalunya del Nord’ és el batlle de l’extrema dreta Louis Aliot”