“President Sánchez, posi l’oficialitat del català a la Unió Europea damunt la taula”

Clam unànime a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea. Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que aprofiti la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea per fer oficial el català al club dels 27, ja que a partir de l’1 de juliol Espanya presidirà l’òrgan que decideix les llengües oficials de la UE.

Ho ha fet en un acte a l’Espai Línia de Barcelona, on la seva vicepresidenta, Mireia Plana ha estat molt rotunda: “President Sánchez, posi l’oficialitat del català a la Unió Europea damunt la taula”. Plana ha remarcat que hi ha nou reunions en el marc de la presidència del Consell des de dissabte vinent que comença i fins al 23 de juliol. “Només cal reformar un reglament, que ja s’ha reformat 7 vegades. No els vindria d’una més”, ha reblat Plana.

Mireia Plana: “Només cal reformar un reglament, que ja s’ha reformat 7 vegades. No els vindria d’una més”

Plataforma alerta que no es quedarà de braços plegats si Espanya torna a passar per alt “una reivindicació proeuropea” tenint en compte la “gran oportunitat” que té Espanya assumint la presidència europea: “Si no es planteja aquesta reforma, denunciarem l’incompliment sistemàtic que fa Espanya de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries”, ha sentenciat.

Bassas ho qualifica de “gran violència simbòlica”
En l’acte, titulat ‘El català, 25a llengua oficial de la UE’, ha reunit el periodista Antoni Bassas, el jurista Narcís Mir i el cantautor Halldor Mar. Bassas ha estat molt clar en la seva intervenció: “el fet que estiguem parlant d’aquest tema encara ara el 2023 és d’una gran violència simbòlica cap a nosaltres, els catalanoparlants”.

Antoni Bassas: “El fet que estiguem parlant d’aquest tema encara ara el 2023 és d’una gran violència simbòlica cap a nosaltres, els catalanoparlants”

El periodista ha assegurat que “fa 30 anys que Espanya forma part de la UE i el més calent és a l’aigüera” i ha remarcat que “el fet que al Congrés no es pugui intervenir en català no ajuda a explicar a Europa que s’ha de poder fer allà també”. El periodista ha responsabilitzat PP i PSOE: “han jugat d’una manera bel·ligerant”.

El jurista Narcís Mir ha explicat que des d’un punt de vista jurídic la modificació del reglament és el camí per aconseguir l’oficialitat del català a la UE. En aquest sentit, ha afegit que “les objeccions que l’estat espanyol ha argumentat per no donar-hi resposta, com ara que cal una reforma prèvia dels tractats, són molt qüestionables des del punt de vist jurídic”.

Narcís Mir: “Les objeccions que l’estat espanyol ha argumentat per no donar-hi resposta, són molt qüestionables des del punt de vist jurídic”

El katalonski i cantautor Halldor Mar, ha explicat el cas de l’islandès a la UE, una llengua que la parlen unes 300.000 persones, reconeguda a Europa, tot i que no és un país que forma part de la UE. “Em sento un privilegiat de poder-me dirigir a la UE amb islandès, la meva llengua”, ha remarcat.

L’acte ha estat moderat per la periodista Magda Gregori. En acabar, Halldor Mar ha cantat tres cançons del seu darrer disc ‘El mar no té camins’.

70 llengües autòctones a Europa, 24 d’oficials
Abans de la intervenció dels ponents, Plataforma per la Llengua ha visionat un vídeo en el qual s’indica que actualment a Europa hi ha 70 llengües autòctones, 24 oficials. L’entitat treballa des de fa molts anys perquè el català es converteixi en la 25a llengua oficial de la Unió Europea, tenint en compte que el català el parlen més de 10 milions de parlants en tres estats diferents i és la llengua oficial d’Andorra. Hi ha 11 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants que el català. Segons Plataforma per la Llengua, l’oficialitat té 3 conseqüències: protecció, legislació i reconeixement.