Foto: Govern
Un cop més, el PSOE i el PP han tancat la porta a “impulsar l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, perquè es converteixi en llengua oficial de la Unió Europea”. En la Comissió d’Exteriors del Senat, han rebutjat una moció de Junts que instava al govern espanyol a moure fitxa.
La iniciativa, que ha comptat amb el suport d’ERC, el PNB i Bildu, ha topat amb el ‘no’ del PP i Vox i amb una abstenció dels socialistes que ha fet que la iniciativa quedés rebutjada. El portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries demanava que l’Estat vagi més enllà del compromís actual de demanar que el català sigui ‘llengua d’ús’ al Parlament Europeu i aposti per una modificació del tractat europeu per incloure-hi el català com a llengua oficial.
Durant la seva intervenció, Cleries ha recordat que el català és la novena llengua amb més parlants a Europa i “no hi ha cap base legal que no permeti a un Estat declarar més d’una llengua oficial a la Unió Europea”. Per tant, segons Cleries, l’Estat podria declarar oficials el català, el gallec i l’euskera a la UE i superar l’estatus de la llengua de treball o de comunicació. El PNB –que ha donat suport a la moció en tots els seus termes- ha presentat una esmena d’addició per demanar el mateix tracte per al basc.
Una moció de Junts demanava que el govern espanyol reclamés una modificació del Tractat per incloure-hi el català
El senador Jordi Martí (ERC) ha recordat que avui en dia el català fins i tot està exclòs de la legislació de la Unió Europea, malgrat que supera en nombre de parlants altres llengües de la Unió. “Demanem que es modifiqui el reglament perquè el català sigui llengua oficial”, ha afirmat, perquè els catalanoparlants “tenen dret a no ser tractats com a ciutadans de segona”.
El senador del PSC Santiago José Castellà ha afirmat que el català serà llengua oficial a la Unió Europea “si les forces catalanes anem juntes construint els consensos i les complicitats necessàries”. “La llengua no pot ser utilitzada per guanyar uns vots”, ha dit.
El senador del PP i expresident de la Generalitat valenciana Alberto Fabra ha justificat el ‘no’ de la seva formació pel fet que a la Unió Europea ja hi ha 24 llengües oficials i “més de 60 regionals”, i la Unió ja ha dit que introduir el català suposaria una modificació de l’article 55 del Tractat, fet que fins ara només s’ha produït quan han entrat nous estats membres.
El senador de Vox José Manuel Marín ha acusat Junts de “victimitzar” el català, d’estendre “mentides pancatalanistes” i de participar de “l’expulsió del castellà” de les escoles a Catalunya. L’objectiu de l’independentisme, ha dit, és “convertir el català en l’única llengua a Catalunya” des de la “intolerància a l’espanyol”.
L’abstenció del PSOE a la petició d’impulsar l’oficialitat del català arriba després que el govern espanyol fes públic que el passat 16 de setembre va enviar una carta a la presidència del Parlament Europeu per demanar que el català, el gallec i l’euskera fossin ‘llengües d’ús’ als plens de l’eurocambra, a més del castellà.
