El líder de Junts, Carles Puigdemont, intervé a la reunió del grup parlamentari a Waterloo [Foto: Lucía Llargués / ACN]
L’escrit recorda que el TC ha declarat la llei constitucional, i que els tribunals no poden deixar d’aplicar-la. A més, considera que el Suprem s’ha convertit en “part interessada en el resultat del procediment, cosa que compromet l’aparença d’imparcialitat”.
En el recurs, la defensa de Puigdemont al·lega que s’ha vulnerat el seu dret al jutge predeterminat per llei, ja que considera que el seu cas no hauria d’estar al Suprem sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que és aforat al Parlament. Per això, demana que s’anul·lin totes les resolucions del Suprem que deneguen l’amnistia, sobretot des que Puigdemont va obtenir l’acta de diputat al Parlament el maig de l’any passat.
El recurs d’empara retreu al Suprem que no remeti la causa al TSJC i que ampliï el concepte de malversació
També considera que s’ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva per haver-se fet una interpretació de l’amnistia “extensiva, irraonable i contrària al text legal i a la seva finalitat”. Així, creu que la llei d’amnistia és prou explícita, ja que només deixa fora de l’amnistia per malversació als que tinguessin per objectiu un “benefici patrimonial”. El Suprem, segons l’escrit, “desborda aquest límit legal i buida de contingut la llei, converteix l’excepció en regla”.
Sobre la derogació cautelaríssima o cautelar de l’ordre de detenció, entrega i empresonament, Puigdemont diu que se li ha d’aplicar perquè mentrestant es vulnera el seu dret a la participació política, ja que és diputat electe. A més, ha recordat que ell encara no ha estat jutjat ni condemnat.
Puigdemont és l’últim dels investigats o condemnats a qui el Suprem ha denegat l’amnistia i ha presentat un recurs d’empara al TC, recurs que probablement s’acumularà al de la resta de polítics independentistes represaliats.
Condemnen dos periodistes espanyols per difondre missatges privats de Puigdemont i Comín
