Els candidats a les europees a Catalunya, en el debat de TV3 [Foto: ACN]
Javi López (PSC)
Foto:
Els socialistes han situat dos catalans entre el llistat de nous eurodiputats. Javi López, que anava de número 3 a la llista del PSOE, engegarà ara la seva tercera legislatura consecutiva al Parlament Europeu, d’on és diputat des del 2014. López té 38 anys i va entrar en política a través de les joventuts del PSC, la JSC, sent-ne el seu primer secretari des del 2009 al 2015. Actualment forma part de l’executiva del PSC i de la presidència del Partit Socialista Europeu en representació del PSOE, i és copresident de l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana des del 2019.
A l’Europarlament és membre titular de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària així com de la Subcomissió de Seguretat i Defensa, i membre suplent de la Comissió de Política Exterior. Pocs coneixen que va néixer a Madrid, però des de ben petit s’ha criat a Barcelona, on va créixer fins a estudiar dret a la Universitat Pompeu Fabra i cursar el màster de la UAB sobre lideratge a la gestió política i social.
Laura Ballarín (PSC)
L’altra membre del PSC que repetirà al Parlament Europeu és Laura Ballarín, de 39 anys i nascuda a Barcelona. En aquestes eleccions ocupava el lloc 16è a la llista dels socialistes i aquest és el segon cop que serà eurodiputada, tot i que la passada legislatura va accedir al càrrec al setembre del 2023. Abans, però, des del 2019, va ser la cap de gabinet de la presidenta del grup socialista al Parlament Europeu, Iratxe García.
Actualment, és secretaria de Política Europea i Internacional del PSC, vicepresidenta del Consell Català del Moviment Europeu, i membre de Federalistes d’Esquerres. A més, és una de les persones de confiança de la direcció del PSOE quan es tracta de política internacional i europea. Abans de dedicar-s’hi a la política, va estudiar Ciències Polítiques la Universitat Pompeu Fabra, va cursar el màster sobre América Llatina Contemporània i les seves relacions amb la UE de l’Institut Universitari Ortega y Gasset-Universitat d’Alcalà d’Henares, i el màster sobre lideratge en la gestió política de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Toni Comín (Junts+)
Junts, que concorria en solitari en aquestes eleccions europees, ha aconseguit mantenir un eurodiputat, i el seu cap de llista, Toni Comín, repetirà a l’eurocambra en aquesta segona legislatura seva. Ara, amb 53 anys, Comín serà l’únic eurodiputat de Junts+. Nascut a Barcelona, entra en política de la mà de la plataforma ‘maragallista’ Ciutadans pel Canvi l’any 2003. Gràcies a això, va ser diputat del PSC fins el 2010. Poc després deixaria els socialistes per fundar el partit Socialisme, Catalunya i Llibertat.
El 2015 va tornar al Parlament de Catalunya però de la mà d’ERC, i poc després va ser nomenat conseller de Salut. L’1-O i les seves conseqüències el van portar a l’exili, on va estrènyer relacions amb Carles Puigdemont, fins al punt d’abandonar ERC i passar a ser part de Junts, i gràcies a això va ser eurodiputat el 2019. També és vicepresident del govern del Consell per la República que lidera Puigdemont. Al Parlament Europeu, Antoni Comín ha estat membre de les Comissions pel Desenvolupament i l’Ajuda Humanitària, i de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària.
Diana Riba (ERC)
Foto: Parlament Europeu
Esquerra Republicana ha aconseguit que la ja eurodiputada Diana Riba mantingui l’acta, després d’haver estat la cap de llista de la coalició Ara Repúbliques, on ERC concorria amb els bascos d’EH Bildu, els gallecs del BNG i els balears d’Ara Més. Riba, de 49 anys i nascuda a Barcelona, és llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona i va començar a treballar a la Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM). Va ser també programadora cultural del Fòrum Universal de les Cultures al 2004, i va regentar la llibreria Pati de Llibres de Sant Cugat del Vallès mentre era també vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya.
La seva entrada en política arriba de la mà del seu marit, Raül Romeva, que va ser conseller d’Exteriors del Govern de 2017 -proposat per ERC tot i provenir d’ICV, amb qui va ser eurodiputat- i un dels polítics catalans que van ser empresonats per l’1-O. ERC va ubicar Riba com a número 3 de la llista al Parlament Europeu en 2019, que liderava aleshores Oriol Junqueras des de la presó. Al Parlament Europeu ha estat membre de les Comissions de Cultura i Educació, de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior, i de Drets de les Dones i Igualtat de Gènere. També és vicepresidenta de la Comissió d’Investigació encarregada d’examinar l’ús del programa espia de vigilància Pegasus, del qual ella mateixa va ser víctima anys enrere.
Jaume Asens (Comuns-Sumar)
Els Comuns han concorregut en aquestes eleccions europees formant part de la candidatura de Sumar, i Jaume Asens n’era el seu número dos. Gràcies a aquesta privilegiada posició en la coalició, Asens, de 52 anys d’edat, arriba ara al Parlament Europeu a substituir al que fins fa poc ocupava la representació de l’espai dels Comuns a l’eurocambra, l’ara ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Advocat de professió i també doctorant en Ciències Polítiques, la seva adscripció al moviment dels comuns no li ha impedit ser, en algunes ocasions, un dels assessors legals de polítics independentistes implicats en l’1-O.
Va fer el salt a la primera línia de la mà de la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, sent un dels seus tinents d’alcaldia de 2015 a 2019, durant el primer mandat de l’alcaldessa. Després va deixar l’Ajuntament de la capital catalana per a ser cap de llista dels Comuns al Congrés, on a més va ser també president del grup Confederal d’Unides Podem quan Podem i Pablo Iglesias van entrar al govern espanyol.
En 2023 va anunciar que no repetiria com a diputat al Congrés i no es va presentar a les eleccions generals, però la seva activitat política no va cessar. Sumar i Yolanda Díaz el van designar negociador de la formació per a aconseguir que ERC i Junts donessin suport a la darrera investidura de Pedro Sánchez que ha donat peu al segon govern de coalició a Espanya. A més, va ser un dels més implicats en negociar i revisar la redacció de la llei d’amnistia que ha estat aprovada al Congrés.
Dolors Montserrat (PP)
El PP va decidir situar de cap de llista a les europees la catalana Dolors Montserrat, que encara ara la seva segona legislatura a l’eurocambra. La popular, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia i de 50 anys d’edat, és advocada i va cursar part dels seus estudis als EUA i Itàlia. Sempre va estar vinculada al PP català, de la que la seva mare va ser regidora, diputada al Parlament i portaveu del grup. Però abans de dedicar-se a la política, Montserrat va liderar un despatx d’advocats
Des de 1997 fins el 2011 especialitzat en dret urbanístic, immobiliari i ambiental. La seva carrera política, sempre vinculada als populars, va començar al seu municipi, d’on va ser regidora i candidata a l’alcaldia entre 2003 i 2015. En 2008 arriba al Congrés com a membre de la llista del PP per Barcelona, on al 2011 va ocupar la vicepresidència tercera de la Mesa de la cambra. En 2016, l’aleshores president espanyol Mariano Rajoy la nomena ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Dos anys després, de la mà ja de l’efímer líder del PP Pablo Casado, i estant a l’oposició, va exercir de portaveu del grup popular al Congrés.
El seu pas per aquesta cadira va ser molt criticat interna i externament, i un any després va ser escollida cap de llista del PP a les eleccions europees. Darrerament, va especular-se amb que podria tornar a Catalunya a substituir Alejandro Fernández per a liderar el PPC, però l’operació es va quedar en assumir la figura del cap de campanya per al 12-M i repetir com a cap de llista popular a les europees. Al Parlament Europeu, Montserrat ha estat membre de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentosa (ENVI), de la Comissió de Lluita contra el Càncer.
Jorge Buixadé (Vox)
El cap de llista de Vox en aquestes eleccions europees, Jorge Buixadé, també és altre dels eurodiputats catalans que repeteix a l’eurocambra. Aquesta que ara començarà, de fet, serà la seva segona legislatura. És llicenciat en dret, advocat de l’Estat i va estar destinat al TSJC a exercir. Als seus quasi 49 anys, aquest barceloní està considerat un dels líders del sector més dur i ultradretà de Vox. De fet, les seves inquietuds polítiques el van portar a participar de la candidatura del franquista partit Falange Española al Parlament de Catalunya l’any 1995 i de la llista de la mateixa formació al Congrés per Barcelona a l’any següent. Va estar vinculat al partit neofeixista fins el 2003, poc abans de fer el salt al PP, on va treballar de la mà de Montserrat Nebrera. El 2014, però, va tornar a canviar de partit i va presentar-se al costat de Santiago Abascal com un dels seus homes de confiança. Ha estat vinculat i dirigint entitats ultraconservadores com el Foro Català de la Família o la Fundació Joan Boscà, i és un dels impulsors de la creació de Societat Civil Catalana. Professionalment, va ser l’advocat encarregat de recórrer la consulta per la independència d’Arenys de Munt del 2009. Durant els darrers anys, s’ha convertit en la persona amb més poder dins de Vox, donat que no només compta amb la total confiança d’Abascal sinó que és escollit pel líder del partit sempre que han d’abordar dissidències o discrepàncies internes.
Juan Carlos Girauta (Vox)
El segon eurodiputat català de Vox també té força experiència en canviar de partit. Als seus 63 anys d’edat, l’advocat i periodista Juan Carlos Girauta, torna ara al Parlament Europeu sent el número tres de la candidatura del partit d’ultradreta. Però la seva vinculació amb la política ve de lluny. A la dècada dels 80 del segle passat, aquell jove Girauta militava al PSC i es definia com a socialista i progressista. Però al 1986 va deixar el partit ja per discrepàncies amb la línia política de la formació.
Després d’anys allunyat de la primera línia política, el 2003 va reaparèixer com a candidat a les municipals a Castelló d’Empúries i al Parlament de Catalunya sota les sigles del Partit Popular. Un any després, també formaria part de la llista del PP al Congrés. Amb tot, no assoliria un escó fins l’any 2016, quan va aconseguir precisament ser eurodiputat però ja amb Ciutadans, el seu tercer partit. Uns mesos després d’això, però, es van celebrar eleccions generals i aconseguir escó al Congrés va fer que deixés l’Eurocambra i que fos nomenat portaveu de Cs a la cambra baixa espanyola. Va ser diputat allà fins a la repetició electoral de 2019, quan la caiguda en picat de Cs va fer que no aconseguís l’escó per Toledo per al que es presentava.
Mig any després, al maig de 2020, Girauta anunciava que deixava tots els càrrecs a Ciutadans i abandonava el partit. Ja aleshores, les seves opinions ancorades a la dreta i flirtejant amb l’extrema dreta van fer que s’especulés en la possibilitat que hagués deixat Cs per a passar-se de nou al PP o anar a Vox. Ell, aleshores, va negar la major. Fa unes setmanes, per sorpresa, Vox va anunciar que fitxava Girauta, consumant així un nou canvi de partit i culminant el seu gir ideològic cap a la ultradreta.
El PSC escombra a Catalunya en les europees del 9-J
