Rémy Farré és l’autor de l’exposició ‘El tenor de Sales – Una invitació sonora’ [Foto: cedida]
Rémy Farré (Perpinyà, 1999) és l’autor de l’exposició ‘El tenor de Salses – Una invitació sonora’, en record del cantant d’òpera Maurici Auzeville, fill de Salses, a la regió de Catalunya Nord. La mostra és bilingüe i pot seguir-se en francès i català i fa un repàs a la trajectòria del cantant, poc reconegut a qui es devia un homenatge des de feia temps. Farré, estudiant de màster d’Estudis Catalans a l’Institut Franco-Català Transfonterer (ICFT) de la Universitat de Perpinyà, explica a Exterior com ha treballat aquesta exposició i què es podrà descobrir d’una figura de l’òpera amb poc reconeixement arreu.
Com va néixer la idea de fer aquesta exposició?
Fa molts anys que m’interessa la figura del cantant d’òpera nord-català Maurici Auzeville, fins i tot els meus avis el coneixien i a casa teníem un disc seu i des de molt petit sentia la seva veu, però no anava més enllà. A Internet no hi havia cap gravació seva ni cap pàgina on expliqués la seva història i la idea va néixer a partir d’aquí, un cantant de casa nostra, de la Catalunya Nord que durant més de 25 anys va cantar en els cors de l’Òpera de París fent, fins i tot, alguns papers. Quan es va retirar va tornar a Salses, a casa seva, per cantar en català, i va seguir fent petits papers d’òpera per Europa. Per tant, aquesta figura queda clar que no era un tenor amb papers principals com Josep Carreras, però per a Catalunya Nord no deixa de ser un cantant interessant.
Ell parlava el català?
Sí, perquè el seu pare era vinyater a Salses i la seva mare havia nascut a Castelló d’Empúries i va arribar quan era jove a la Catalunya Nord. Ell va néixer el 1926 i va morir el 2003, així que el català era la llengua principal que s’hi parlava. Per tant, veiem que tenim un personatge important per al país i no s’hi ha fet cap homenatge ni cap acte per conservar aquesta figura. Les noves generacions no el coneixen, però tampoc aquelles que viuen des de fa anys a la Catalunya Nord i que s’interessen per la cultura i la llengua.
Per què no es coneix la figura de Maurici Auzeville?
Crec que es pot explicar pel fet que ell va marxar i va fer la major part de la seva vida a París i van ser uns anys difícils, després de la Segona Guerra Mundial. Per tant, va haver de treballar i fer diversos oficis abans de fer el que ell volia. Després d’estudiar molt, es va presentar al concurs per entrar als cors de l’Òpera de París, on hi havia més d’un centenar de candidats, i només hi havia dues o tres places i la va guanyar. Que no tingui reconeixement a la Catalunya Nord ve d’aquí, tot i que ell va actuar-hi durant els anys 80, però ja era gran.
“Tenim un personatge important per al país i no s’hi ha fet cap homenatge ni cap acte per conservar aquesta figura”
La recerca sobre la vida de Maurici Auzeville s’emmarca en els teus estudis?
Sí, es fa en el marc d’una assignatura del màster d’Estudis Catalans que estic cursant a l’Institut Franco-Català Transfronterer de Perpinyà. Els estudiants han de crear un projecte i jo vaig plantejar fer aquesta exposició en homenatge al tenor de Salses.
Com ha estat la feina d’investigació i recerca?
M’he centrat en escriure el relat de la seva vida artística i vaig col·laborar amb la seva família, amb la seva filla principalment, qui conservava retalls de premsa, fotografies i enregistraments de veu. De no haver-ho fet així, hagués estat impossible, perquè no hi ha informacions disponibles a Internet.
Hi ha col·laborat algú més?
Sí, l’ICFT, la Facultat de Català de la UPVD, la meva universitat, però també ho ha fet l’Oficina Pública de la Llengua Catalana i l’APLEC, l’Associació per l’Ensenyament del Català. Hem treballat amb aquests dos organismes per poder imprimir i tenir els panells que formen l’exposició.
Foto: cedida
Què destacaries, del format de la mostra?
Volíem donar una certa originalitat a aquesta exposició i, ja que parlàvem d’un tenor i enlloc es podien trobar enregistraments de la seva veu, les gravacions que va proporcionar la família ens ha ajudat a obtenir el resultat final. També hem col·laborat amb el comunicador Esteve Vaills i posem a l’abast de tothom, a través dels seus canals de YouTube Singlatana Sound i Radio 80 Pays Catalan, els arxius musicals i els enregistraments dels cantants catalanoparlants que van publicar discos i que no poden trobar-se enlloc. En l’exposició hi ha codis QR que porten, directament, a la llista de reproducció de Maurici Auzeville.
Quina rebuda ha tingut la família de l’exposició?
N’ha quedat molt contenta, perquè és el que volia fer des de fa molts anys. Era el seu pare, i no és el mateix que ho faci un desconegut que no el coneixia, des de la distància, i ells ja tenien la intenció de publicar un llibre o fer-ho d’alguna altra manera, però no havien pogut fins ara. Per tant, la meva proposta els va agradar de seguida i em van facilitar molt les coses, deixant-me documents i fotografies, així com els enregistraments.
“Auzeville va estar molt compromès amb la llengua i la cultura catalanes”
Has descobert coses d’en Maurici Auzeville que no coneguessis abans?
Sí (riu). Com que no el vaig conèixer, només sabia el que m’havia explicat el meu avi o la seva família, així que he descobert la seva vida un cop es retira dels cors de l’Òpera de París.
Què va passar, aleshores, amb la seva vida?
Va començar una gira en solitari fent petits papers en òperes europees, i això és molt interessant, perquè va actuar al costat de Luciano Pavarotti, per exemple, i realment hi ha coses molt interessants. Auzeville va estar molt compromès amb la llengua i la cultura catalanes, no m’ho hagués imaginat.
Per què?
Perquè, per exemple, va formar part de l’associació que els anys 80 tenia com a propòsit crear la porta dels Països Catalans, a Salses, i ell en va formar part, però malauradament ell no ho va veure i es va inaugurar després de la seva mort. Ell també va participar cantant sardanes i cançons catalanes.
L’exposició per on passarà?
És itinerant, i fins el 26 de gener es quedarà a la universitat. Després, començarà la gira per Catalunya Nord, amb l’objectiu de dur-la a París, on va cantar ell, i també a Barcelona. El mes de febrer anirà al Centre Cultural de Salses, el març anirà a la seu d’Òmnium Catalunya Nord, a Perpinyà, i el mes d’abril viatjarà fins al Conflent, al Casal del Conflent de Prada.
