Un exemplar del llibre ‘Rodoreda Paisatges’ de Mercè Ibarz i Carme Esteve [Foto: Pau Cortina]
Coincidint amb el 38è aniversari de la mort de l’escriptora, la Fundació Mercè Rodoreda publica Rodoreda paisatges un recull de fotografies i textos que fan un “viatge literari” pels espais on va viure l’autora barcelonina. Les fotografies són el fil conductor de l’obra i hi apareixen sobretot Barcelona, París i Ginebra, però també Roissy-en-Brie, Llemotges, Bordeus, Viena i Romanyà de la Selva.
El llibre, signat per Mercè Ibarz i Carme Esteve, també inclou textos de Rodoreda i d’altres autors, que interpreten i contextualitzen les imatges. “La fotografia aporta un coneixement més precís i íntim de Rodoreda, ens transporta als seus paisatges”, ha dit la fotògrafa, Carme Esteve, durant la presentació del llibre.
Les autores han viatjat durant dos anys per configurar el mapa de fotografies actuals dels paisatges. Així, han pogut accedir als diferents espais on va estar Rodoreda, com el pis del carrer Balmes de Barcelona, on va viure després de l’exili; l’apartament del carrer Cheche-midi de París o diferents localitzacions de Romanyà de la Selva, entre altres. Ambdues han remarcat que en tots els casos han intentat que el contingut sigui “el màxim precís possible” amb les ubicacions de les fotografies.
Més enllà dels paisatges
A banda dels paisatges també s’hi poden veure alguns objectes, com un penjoll igual que un de Rodoreda localitzat a Romanyà de la Selva gràcies a Anna Maria Saludes, qui va tenir lligam directe amb l’escriptora gràcies a la seva mare, Susina Amat. Les autores han destacat que han pogut accedir a diferents persones vinculades a Rodoreda, que els hi han facilitat l’accés als espais i a la informació. Així, per exemple, també han conegut la portera de l’edifici on ella va viure a París, Isabel Martínez.
Les imatges s’ordenen cronològicament, seguint el fil de la vida de Rodoreda. A més, s’acompanyen de textos de la mateixa escriptora o bé d’altres autors, ente ells Ibarz, que contextualitzen i expliquen cadascuna de les imatges. “Hem mirat de no fer un llibre decoratiu, sinó un llibre amb recorregut històric, visual i escrit”, ha dit Ibarz.
Així mateix, tant Ibarz com Esteve han admès que en tots els casos es tracta “d’interiors molt modificats”, que no tenen “res a veure” amb els espais on va habitar l’escriptora. Per aquest motiu la importància de tot plegat es troba en els paisatges i en veure com Rodoreda els percebia per “entendre els seus entorns”. De fet, pel que fa a la portada del llibre, la imatge és una fotografia de la vista de París des de l’apartament de Rodoreda.
Esteve ha apuntat que en les fotografies ha intentat seguir “les llums i els colors”. En aquest sentit, la fotògrafa ha explicat que, per exemple, en el cas de les fotografies fetes a la frontera entre Catalunya i França, estan realitzades en la mateixa data, lògicament d’un altre any, en què Rodoreda va estar-hi. Això ha permès que l’ambient de l’època de l’any que retrata sigui el mateix. “És un llibre molt viscut i molt compartit”, ha reflexionat Esteve.
La Fundació Mercè Rodoreda compta amb més de 5.000 registres entre mecanoscrits, fotografies i obra plàstica relacionada amb Rodoreda. Així mateix, la biblioteca aplega més de 6.200 registres, tant obres de la mateixa autora com crítiques, comentaris i traduccions dels seus treballs.
