Santiago de Compostela, on els “castelos” també fan pinya

Santiago de Compostela és una de les darreres ciutats que s’ha deixat endur per la febre castellera que ha arribat arreu del món i que sembla no tenir aturador, amb colles a tot arreu i portant les torres humanes a qualsevol indret. Des de la capital gallega també s’aixequen castells i es mira a Brussel·les (Bèlgica), la referència quant a colla castellera a l’exterior. Ignasi Centelles, qui va ser delegat del Govern a Brussel·les viu actualment a cavall entre la capital belga i Santiago de Compostela, és un dels dinamitzadors del grup de castellers i explica a Exterior.cat com està començant a caminar aquest grup.

La canalla també hi té molt a dir, en el naixement d’aquesta nova colla. Nora, C, enxaneta i dosa, va provar els castellers a la Colla Jove de l’Hospitalet i un cop va tornar a Santiago de Compostela, va proposar comptar amb una colla per continuar amb l’afició. Ignasi Centelles eeplica que “no només ens hem contagiat de la febre pels castells a l’exterior, sinó que sense els Mannekes de Brussel·les no existiria la Colla de Santiago, amb ells vaig aprendre a fer castells i hi segueixo assajant, Mannekes amunt!”.

A la capital gallega no hi ha un casal català registrat, però es constituirà una colla castellera

A més, també reconeix el paper dels Borinots de Sants i de la Colla Jove de l’Hospitalet com a “instrumentals per motivar la creació dels Castellers de Santiago de Compostela” i confessa que no descarta demanar-hi que siguin els seus padrins el dia del bateig del grup. Nora afegeix que van assistir a la Diada Castellera Internacional de Berlín i que “va ser molt emocionant, ens van contagiar”.

A la capital gallega no existeix un casal o un centre de catalans registrat, però la comunitat catalana que hi resideix promou activitats com el “Cafè català” o el “Berenar català”, que celebren trobades assíduament, i les quals conviuen en paral·lel amb el lectorat de català a la Universitat de Santiago de Compostela.

Per tant, el següent pas és constituir la colla castellera legalment. De moment els assajos ja han començat i de mica en mica estan guanyant més adeptes. L’entrebanc principal és el lloguer d’un local d’assaig, però ja han definit el logo i el mocador, dissenyats pels castellers més joves. “Han quedat fantàstics i estem molt orgullosos, perquè els ha dissenyat la nostra canalla”, assegura Ignasi Centelles.

“Sense els Mannekes de Brussel·les no existiria la Colla de Santiago, amb ells vaig aprendre a fer castells”, subratlla Ignasi Centelles, un dels impulsors en terres gallegues

Les pròximes activitats del grup són les trobades, que difonen pels canals de Telegram i WhatsApp, i un taller per als estudiants de la Universitat de Santiago, així com jornades per a associacions i grups i amb el lectorat de català de la universitat. Les previsions, però, són optimistes i es respira esperança entre el grup. Així, Nora afirma que “preveiem créixer, darrerament s’han apuntat més joves a l’equip de la canalla”, mentre que Centelles exposa que “estem estenent-nos com una taca d’oli i som optimistes, espero que es vagi contagiant”.

De punta a punta de la península Ibèrica, i passant per Bèlgica, els castells tornen a sumar adeptes. Des del cor de Catalunya, al barri de Sants i a l’Hospitalet de Llobregat, Santiago de Compostela ha descobert les torres humanes que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que defineixen Catalunya com a país.

La Xarxa estrena ‘Les colles castelleres a l’exterior’