Foto: Sara Canals és una periodista catalana que treballa des de París [cedida]
“Sempre havia volgut ser corresponsal a París i ho he apostat tot en aquest projecte professional i personal com a ‘freelance’. La vella figura del corresponsal com l’enteníem està canviant i cada cop més canals de televisió punters d’arreu del món aposten per a la contractació de periodistes per peça. Desconec si la tendència és únicament per motius econòmics i tinc una sensació de tristesa que aquesta figura s’estigui perdent”, assegura Canals a Exterior.cat.
És per això que reivindica la figura del corresponsal: “Per explicar bé la realitat i la identitat d’un país s’hi ha de ser, has de trepitjar el carrer i escoltar la gent. És l’única manera possible per fer bé la feina de cara als espectadors més enllà del que puguin explicar les agències, que gairebé sempre acaben sent dades”. Darrerament, Canals ha estat en ciutats com Viena o Niça, fruit de diversos atemptats terroristes. “Veure les cares de la gent i recollir el seu testimoni a peu de carrer és com entenc jo el periodisme”, subratlla.
La periodista treballa per a diversos mitjans d’arreu del món -l’únic català és el programa ‘Aquí, amb Josep Cuní’ (SER Barcelona-. “Quan la previsió és que hi haurà un anunci de màxim interès des del govern de Macron, intento llevar-me com més aviat possible per poder oferir els continguts al màxim de mitjans possibles. M’agrada la possibilitat d’oferir els diversos continguts per audiències completament diferents.”, confessa.
ELS ATEMPTATS DEL 17-A, COM A PUNT D’INFLEXIÓ
El 2017, Canals formava part de l’equip del programa ‘8 al dia’ amb Josep Cuní a 8TV. “Tenint en compte l’amenaça terrorista que sobrevolava aleshores sobre Barcelona vaig fer petits reportatges amb la policia i la comunitat musulmana per detectar la prevenció que hi havia davant d’un atemptat”, explica Canals.
Tot i que el programa de Cuní va finalitzar el juny de 2017, els atemptats terroristes a La Rambla i Cambrils, el 17 d’agost de 2017 van ser un punt d’inflexió en la carrera professional de la jove periodista. Com a freelance, Canals explica que “aquell dia em va contactar la CNN des de Washington que volia una connexió des de La Rambla. Sense temps per preparar-me res, em vaig llençar a la piscina”.
L’impacte d’aquells atemptats -que van fer la volta al món- també van tenir conseqüència per a Canals. Fruit d’aquella connexió, la periodista subratlla que “van aparèixer d’altres cadenes internacionals -com ara BBC o televisions de Sud-amèrica- amb les quals encara hi continuo treballant”. Una continuïtat que va agafar més embranzida amb el referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155 per part del govern espanyol.
Foto: Canals treballa per diversos mitjans de comunicació internacionals [cedida]
Els inicis professionals de Canals van ser a RadioTelevisió d’Andorra. “Va ser una autèntica escola, un aprenentatge absolut en un moment de descoberta de la professió i amb moltes ganes de treballar”, recorda Canals. De pare català i mare andorrana, aquell primer tastet en el periodisme va ser com “tornar a casa”, però no per gaire temps. Al cap de dos anys va volar a Nova York.
Canals va obtenir la Beca Fulbright -de dos anys de durada- i es va especialitzar en Relacions Internacionals a la Universitat de Nova York. “Tenia ganes de créixer i l’oportunitat de viure dos anys a Nova York me la vaig prendre amb la intenció de descobrir el màxim possible la professió”, diu la periodista. Així va fer pràctiques a la seu de l’ONU i a New York One News.
Canals recorda que “quan estava a New York One News vaig poder treballar al costat de la reportera especialista en salut en l’època que va escaltar el virus del zika. Sense ser-ne experta ni epidemiològica, aquella experiència em va servir per aprendre a llegir les dades i la mecànica a l’hora d’explicar-ho des de la perspectiva dels mitjans de comunicació”.
TRES ANYS DE PLATÓ
De tornada a Barcelona, Canals va treballar per 8tv, el FC Barcelona i Mediapro. A Can Barça, la periodista va presentar el projecte ‘Inside Barça’, un espai en anglès dirigit al públic americà per Verizon mentre que a Mediapro va presentar els informatius de ‘La Liga News’. “Vaig estar tres anys tancada en un plató i tenia ganes de volar, de tenir noves experiències”, assenyala.
A França una de les eines primordials per exercir la professió són les llengües. Canals parla i escriu el català, el castellà, el francès i l’anglès. “A París m’he adonat que tot i ser una ciutat cosmopolita, continua sent molt francesa. Aquí si no parles francès a París, ho tens complicat”, apunta.
Després de dos mesos com a corresponsal a París, Canals té la mirada posada en les eleccions presidencials a França, l’any 2022. “Si acabarà sent la meva ciutat d’acollida? Això mai se sap. La professió és molt imprevisible, però voldria ser-hi tres o quatre anys més per aconseguir un background imprescindible per seguir explicant tot allò que passa des de França”, rebla.
