Participants en una trobada promoguda per l’ICIP [Foto: ICIP]
Des de la Segona Guerra Mundial, les polítiques de memòria han buscat afrontar atrocitats, honorar les víctimes i prevenir la repetició de la violència. Així i tot, aquests esforços afronten avui nous reptes, amb el ressorgiment del negacionisme i l’odi en diversos contextos internacionals. Segons els organitzadors, les lliçons del passat sovint no es tradueixen en mecanismes efectius de prevenció quan emergeixen riscos similars en altres regions.
La trobada pretén obrir un espai de reflexió crítica sobre els límits actuals de les polítiques i la creixent polarització
La trobada pretén obrir un espai de reflexió crítica sobre els límits actuals d’aquestes polítiques: per què no sempre aconsegueixen reforçar la resiliència democràtica ni la cohesió social, i quins factors estructurals expliquen aquestes mancances. Les sessions tindran lloc a Europe House i combinaran plenaris, taules rodones i grups de treball.
Entre els participants hi haurà figures internacionals com Hasan Hasanović, supervivent del genocidi de Srebrenica, investigadors, responsables de polítiques públiques i professionals del treball en memòria. Les discussions abordaran qüestions com la inclusió d’històries marginades, l’ús d’enfocaments interseccionals i la connexió entre memòria i prevenció de la violència.
La trobada culminarà amb l’elaboració d’un full de ruta de polítiques públiques amb recomanacions per reforçar el vincle entre memòria, prevenció, lluita contra la discriminació i resiliència democràtica. Els impulsors esperen que els resultats contribueixin a orientar els debats europeus i a enfortir la cooperació entre institucions i societat civil.
L’ICIP incrementa la dotació econòmica del Premi Construcció de Pau 2026
