La consellera Meritxell Serret, tot just abans de ser jutjada pel TSJC [Foto: Jordi Borràs/ACN]

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que com a membre del Govern Puigdemont del 2015 al 2017 va “ponderar” l’equilibri entre el compliment dels requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i el “mandat democràtic” de la majoria independentista del Parlament.

En un discurs de deu minuts en el judici per desobediència, l’exconsellera d’Agricultura ha dit que “l’1-O no va ser delicte, votar no és delicte”. La fiscalia li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa. Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.

Serret ha explicat que actualment segueix mantenint la convicció que el dret a l’autodeterminació de Catalunya és un dret polític i una ideologia que ha de poder defensar lliurement i guanyar democràticament, ja que és un dret àmpliament defensat per una majoria social del país, ha dit.

La consellera diu que el “conflicte” entre Catalunya i Espanya s’ha de resoldre per vies polítiques

Com a membre d’un Govern sorgit d’un Parlament amb majoria independentista i amb programes electorals molt clars i no impugnats, Serret ha relatat que va haver de sospesar i fer un judici de ponderació entre el mandat parlamentari de fer un referèndum d’independència i complir els requeriments del Tribunal Constitucional.

A més, també van tenir present altres elements com el fet que organitzar un referèndum il·legal no és un delicte penal, que fer un referèndum “no vulnera drets de ningú”, que els únics requeriments del TC eren pels decrets de convocatòria del referèndum, i que hi ha veus internacionals que el dret a la llibertat d’expressió i d’opinió inclou el dret d’autodeterminació dels pobles.

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, entra al TSJC [Foto: Pere Francesch/ACN]

Segons Serret, el conflicte de Catalunya i Espanya és un “conflicte polític d’arrels democràtiques”, que va viure una “escalada” arran de la sentència del TC contra l’Estatut del 2010, que va “menystenir la via pactada per millorar l’autogovern, la legitimitat del legislatiu i el català, la sobirania de Catalunya, i la via política per dirimir aquestes qüestions”.

Tot i així, ha sostingut que el conflicte “només es pot resoldre amb una negociació democràtica i política”. Per això, ha criticat que “l’Estat ho ha volgut portar als tribunals, s’ha volgut criminalitzar, s’ha anat en contra de la resolució del conflicte, i s’ha anul·lat la via política impedint el debat polític al Parlament”.

En conclusió, ha dit que ella va voler ser “lleial” a la majoria parlamentària i el “mandat democràtic” perquè “l’1-O no va ser delicte, votar no és delicte, i el projecte independentista i republicà és legítim”. “Tinc dret a defensar-lo políticament i guanyar-lo democràticament”, ha reblat.

El ministeri públic l’acusa d’haver aprovat el pressupost el març del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional. En el seu escrit d’acusació, la fiscal Neus Pujal assegura que almenys des del novembre del 2015 el Govern i el Parlament de Catalunya i les entitats independentistes van iniciar el procés sobiranista amb funcions diferenciades i l’objectiu comú d’aconseguir la independència de Catalunya.

Respecte el paper concret de Serret, la fiscal recorda que Serret va ser consellera d’Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l’article 155 de la Constitució a finals d’octubre del 2017. Així, va participar en les reunions del Consell Executiu que van aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017.

“l’1-O no va ser delicte, votar no és delicte, i el projecte independentista i republicà és legítim”, ha remarcat

Abans de la declaració de Serret, la fiscalia ha enumerat els nombrosos documents procedents del judici al Suprem per l’1-O que vol que s’aportin específicament en aquest judici.

A l’inici del judici l’advocat de Serret, Íñigo Iruín, ha demanat que la consellera es pogués asseure al seu costat i que declarés en l’últim lloc de tota la prova, tot i que no hi ha testimonis. El tribunal ho ha acceptat. En canvi, els magistrats no han acceptat inicialment i han posposat la decisió a la sentència, que l’Advocacia de l’Estat sigui exclosa del procediment, com demanava la defensa. Segons Iruín, l’Advocacia de l’Estat no està legitimada per intervenir en el procés i la seva participació en el judici vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i suposa una infracció del principi d’igualtat d’armes. La defensa de Serret considera que l’Advocacia no pot acusar per desobediència, ja que això no afecta la hisenda pública.

L’Advocacia de l’Estat, la fiscalia i l’acusació popular de Vox han rebutjat la pretensió de la defensa, al·legant que l’Estat es va sentir perjudicat per l’acció del Govern Puigdemont, del qual formava part Serret, i que aquest judici deriva del que es va fer al Tribunal Suprem contra la majoria de membres del Govern, on hi havia les mateixes tres acusacions que ara al TSJC. Els magistrats decidiran en sentència, cosa que ha provocat la protesta de la defensa.

Es dona la circumstància que la fiscal del cas, Neus Pujal, anava a intervenir en català, però l’advocat de Serret, d’origen basc, ha demanat que ho fes en castellà perquè no comprèn bé la llengua catalana.

Serret, abans de ser jutjada: “Comparec amb la voluntat de confrontar amb qui està reprimint l’independentisme”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram