Foto: El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, des de la seu de la delegació catalana a Brussel·les [ACN]
Des del darrer examen, el 2015, Espanya ha passat de rebre 8 a 19 recomanacions centrades en els àmbits de la llibertat d’expressió, dret de reunió i manifestació. “Espanya accepta a Nacions Unides la taula de negociació amb Catalunya, però segueix sense concretar. Que el Govern espanyol passi de les paraules als fets i proposi dia, hora i lloc”, ha reclamat Solé des de Brussel·les, on ha fet el seu primer viatge oficial.
“Hi ha una preocupació creixent tant per part dels governs com de les ONG pel que fa a la garantia de drets civils i polítics, d’associació pacífica i de llibertat d’expressió”, ha fet notar el conseller, que ha explicat que si el 2015 van ser sis els països que van mostrar la seva preocupació, el 2020 n’han estat 18, entre els quals Alemanya, Itàlia, Suïssa, els Estats Units o el Canadà.
“Sorprèn que l’Estat no respongui activament a les peticions per protegir la llibertat d’expressió i opinió o la necessitat de despenalitzar els delictes contra la corona”, ha dit el conseller. De les deu entitats que han intervingut al debat, la majoria s’han referit a Catalunya i la limitació de drets que pateixen avui en dia les persones represaliades. També s’ha fet esment al referèndum de l’1-O i a la necessitat d’alliberar als presos polítics i garantir els seus drets.
El resultat de l’examen és que Espanya ha de treballar per garantir el compliment dels drets humans i implementar les peticions formulades pels estats que integren el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Ara s’engega un procés de cinc anys on l’Estat espanyol ha de garantir que implementa les peticions formulades pels països.
