Steve Clark: “Barcelona és l’espai des d’on el Parlament Europeu treballa en català”

Steve Clark és el director responsable de les Oficines d’Enllaç del Parlament Europeu, les quals s’encarreguen de connectar la Unió Europea amb la realitat de cada estat membre i la seva població. Director d’aquesta àrea des de l’any 2018, la seva trajectòria al Parlament Europeu va començar fa 34 anys, on ha treballat al secretariat dels comitès d’investigació sobre el sistema de trànsit comunitari i al de control pressupostari, així com a cap de gabinet de Patrick Everard, cap de comunicació web i digital i director de relació amb els ciutadans. Brussel·les és casa seva des de fa més de tres dècades. Aquesta setmana ha visitat Barcelona, on ha concedit una única entrevista (i en anglès) a un mitjà de comunicació, a Exterior.cat.

Benvingut a l’Espai Línia, què li ha semblat aquest espai?
És molt atractiu, m’agrada la idea que estigui a peu de carrer i poder apreciar les exposicions que teniu ara mateix. És fantàstic poder passar-hi estona admirant-les.

I sobre el mapa mundi ‘Catalunya al món’, l’ha sorprès?
És força impressionant. No hauria imaginat que es pot fer una representació de Catalunya arreu del món d’aquesta manera, en aquest format.

La seva carrera ha estat molt lligada al Parlament Europeu, què el va dur a aquest camí?
Vaig estudiar Llengües Modernes a la Universitat d’Oxford, així que tenia interès en el món més enllà del meu propi país i tenia, també, l’ambició d’intentar viure i treballar a l’estranger. I d’aquesta manera vaig descobrir la Unió Europea i el Parlament Europeu i em vaig adonar que n’era un potencial treballador i que podria trobar-hi interès. No vaig poder fer-ho realitat de manera immediata, perquè aleshores treballava en un banc i tot i que m’hi trobava a gust, buscava una altra motivació. Si miro enrere cap als 34 anys que fa que treballo al Parlament Europeu, sé que va ser una bona decisió i al llarg dels anys m’he sentit molt còmode duent a terme diferents tasques.

Quines són les seves tasques principals, com a director de les Oficines del Parlament Europeu?
Coordino les oficines que se situen a totes les capitals dels estats membre i les altres cinc que es troben a grans ciutats, entre elles la de Barcelona. Bàsicament, el que fem des de les oficines és comunicar i crear consciència sobre que és, què fa i què representa, per a la població d’aquella regió, el Parlament Europeu. Ho fem adaptant-nos a les característiques d’aquell territori, parlant-ne l’idioma i tractant aquells temes que els interessen. Per tant, la meva feina és la de coordinar tota aquesta feina i la d’assegurar-me que ens trobem en la mateixa pàgina i que som un equip. Sap quina és la millor part de la meva feina?

No, quina és?
Que puc viatjar arreu d’Europa i que puc participar personalment de les activitats que organitzen les oficines i conèixer la realitat i l’escenari, per mi mateix, que té cada país. Espero que la població pugui connectar amb la bombolla de Brussel·les i tota l’activitat que hi té lloc, perquè és una ciutat que és molt fàcil que t’absorbeixi.

Per què?
Perquè és la ciutat que concentra la major part de l’activitat política i s’ha convertit en una referència. A Brussel·les, tothom viu i respira la Unió Europea i tothom sap què és i què significa, però de vegades hem de tenir en compte que això no és la realitat al 100%, t’adones que les preocupacions de la població són unes altres. La seva connexió amb Europa és diferent i nosaltres hem d’ajudar-los a entendre que allò que fan també té relació amb Europa, que allò que fem va més enllà del que es pot viure a Brussel·les o a Estrasburg.

“Des de les oficines del Parlament Europeu comuniquem i creem consciència sobre què és, què fa i què representa, per a la població”

Quin és el rol de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona?
El cas de l’oficina a Barcelona és similar a les de Milà, Múnic, Marsella i Bratislava, on hi ha oficina, però no són capitals de cap estat, i respon a les demandes d’aquells països que estan descentralitzats. Les dues oficines treballen de bracet i comparteixen tasques, però s’enfoquen en les necessitats de la població de cada ciutat. A Barcelona tenim una qüestió en concret, la de la llengua, i és l’indret des d’on el Parlament Europeu treballa en català.

Quines diferències té amb la de Madrid?
Bé, l’oficina de Madrid és més gran, perquè és l’oficina principal d’aquest estat membre, però hi ha un suport mutu entre les dues.

Com treballen juntes totes les oficines dins d’aquesta xarxa?
És un tema important, perquè gran part de la meva feina és assegurar-me que totes aquestes oficines, les quals estan esteses geogràficament parlant, formin part del mateix equip. Si mires el mapa, tenim oficines a Xipre i a Dublín, són les oficines més allunyades entre elles, però treballen juntes. Facilitem que els caps de les oficines es vegin sovint a Estrasburg, unes sis vegades a l’any, i comparteixin unes bases comunes. De fet, és una mena de treball en xarxa que també completem amb videotrucades i reunions virtuals.

Per què és important fer-ho així?
Ho és perquè tot i que parlem en diferents idiomes i disposem de canals diferents, hem de coordinar-nos per fer la mateixa feina, crec que podem aprendre molt els uns dels altres.

En aquests 34 anys, creu que la comunicació a Europa ha canviat?
Sí, ha canviat molt. He estat duent a terme tasques de comunicació des del 2007, el moment en què apareixien les xarxes socials, i la comunicació amb els mitjans de comunicació sempre ha sigut essencial per a nosaltres. Però en aquests anys, va arribar Facebook i hi vaig estar molt vinculat, perquè dirigia la Comunicació Digital del Parlament Europeu i vam decidir que era necessari obrir-nos a aquesta xarxa i a MySpace, la primera xarxa on vam estar presents (somriu). Després van arribar Flickr i Twitter i va generar més controvèrsia, perquè els ciutadans poden interactuar i nosaltres no podem controlar els missatges que s’hi donen. Si hagués de dir quines són les principals diferències en la comunicació des que vaig començar fins ara, és la fragmentació de l’entorn comunicatiu.

“Els ciutadans i les ciutadanes han pres més consciència de la importància d’Europa en les seves vides”

Com influeix això en els ciutadans?
Ara, la població consumeix informació a partir d’un nombre il·limitat de llocs web i canals, especialment la població jove. I nosaltres estem tractant amb la desinformació i les bombolles d’informació on entren els ciutadans i que polaritzen els missatges, les quals faciliten els enfrontaments. Això ha radicalitzat l’entorn comunicatiu i depèn de nosaltres formar part d’aquesta comunicació i ser el màxim d’efectius que puguem.

Des d’un punt de vista comunicatiu, com es projecta Europa a través de les oficines del Parlament Europeu?
Cada oficina té un petit departament de comunicació i fa costat a aquells mitjans de comunicació que expliquen la tasca que fa el Parlament Europeu. En paral·lel, cada oficina té el responsable de xarxes socials, qui gestiona tots els perfils i fa difusió de les activitats que duem a terme. I finalment, tenim un equip dirigit al públic en general per explicar les campanyes, les activitats i els programes que organitzem. Això és la primera línia en termes de mantenir el contacte amb els ciutadans i les ciutadanes. I també hi ha un fet important, que suposa treballar amb les parts interessades en el que fa el Parlament Europeu, perquè puguin accedir-hi i estar-hi a prop. També tenim programes adreçats als joves, un fet que és positiu per fomentar el seu interès pel que passa a Europa.

En aquest sentit, creu que la connexió entre Europa i els ciutadans s’ha enfortit?
Sí, ho crec. Els informes i les anàlisis que en fem demostren que els ciutadans creuen que és bo per al seu país formar part de la Unió Europea i crec que, al llarg dels anys, com a organització política que vetlla pels interessos dels ciutadans, s’ha fet més visible. Al principi, tot estava desordenat, però vam entendre que havíem d’organitzar-nos i la població va adonar-se que la Unió Europea estava involucrada en els temes que l’amoïnava.

I què va suposar?
Això va tenir un efecte directe en el dia a dia de la població, qui va poder adonar-se que la Unió Europea té un paper important en l’agenda política. Per això, els ciutadans i les ciutadanes han pres més consciència de la importància d’Europa en les seves vides, perquè és una organització política com qualsevol altra.

“Quan diem que volem utilitzar el català a la Unió Europea, necessitem que sigui considerada com a llengua oficial”

Tornant a Catalunya, el va sorprendre que Jaume Duch deixés Europa per ser conseller del govern de Salvador Illa?
Crec que el sorprès va ser ell [riu]. Ens havia explicat que no volia anticipar res, però després de rebre la trucada va acceptar el repte que li van proposar. En realitat, tots vam quedar sorpresos, perquè ens trobàvem enmig d’un procés electoral i estàvem tan satisfets i cansats alhora que ja pensàvem sobre què arribaria després. Tot això va passar en ple estiu, quan la majoria de companys eren de vacances, i quan vam incorporar-nos, ell ja havia deixat el seu càrrec a Europa per convertir-se en conseller del Govern català. Hem perdut una gran figura, però ja ho hem superat. Ell està gaudint molt de la nova etapa i està molt motivat. De fet, hem coincidit aquesta setmana a Barcelona i ha estat molt bonic, perquè m’he trobat amb el meu antic cap, però alhora, amb el conseller d’Acció Exterior i Unió Europea [somriu].

Més de 10 milions de persones parlen català arreu del món. Creu que mereix rebre el reconeixement com a llengua oficial a Europa?
He sentit a parlar sobre aquesta qüestió força vegades, en la meva visita a Barcelona, i no em sorprèn la pregunta. El català és una llengua parlada per més de 10 milions de persones, un fet que evidencia que és molt important que ens comuniquem en la nostra llengua, i això és el que succeeix a Catalunya. Quan diem que volem utilitzar el català a la Unió Europea, necessitem que sigui considerada com a llengua oficial, i aquesta és una decisió que ha de ser presa pels Estats membre, no per les institucions europees. Per tant, cal que prenguin la decisió sobre la proposta del govern espanyol i, en el cas que s’aprovi, nosaltres adaptarem la nostra maquinària per adoptar-la.

“Jaume Duch està gaudint molt de la nova etapa i està molt motivat. Crec que a qui més va sorprendre deixar Europa per ser conseller del govern va ser a ell mateix”

I mentrestant, què poden fer?
Hem de fer tots els esforços com a organització per ajustar-nos a aquesta llengua i espero que siguin reconeguts. Puc entendre perfectament per què la població catalana reclama que la seva llengua sigui reconeguda com a oficial també a escala europea.

Quines són les amenaces i els perills que té ara mateix la democràcia a Europa?
La desinformació n’és una d’elles, i hi estem militant en contra de diferents maneres. Això està estretament lligat als extremismes en política, que ofereixen solucions ràpides però sense un compromís per a complir-les. I també diria que no podem oblidar l’atac a la democràcia que pateix Ucraïna i la seva població. Es tracta d’un país que està lluny de ser perfecte, però que aspira a la democràcia europea i a un futur lliure, d’acord amb els valors europeus. L’atac a Ucraïna no només afecta el país, sinó també als principis democràtics de la Unió Europea.

A mitjà i llarg termini, quins han de ser els reptes per a la Unió Europea?
Per una banda, la resposta als intents de manipulació i la reacció dels ciutadans d’una manera afectiva i emocional i, de l’altra, la manera com funcionen les xarxes socials i preguntar-nos si estem contents amb elles i amb l’algorisme.

Steve Clark visita el mural gegant ‘Catalunya al món’ a l’Espai Línia: “És impressionant”