
Jaume Collboni dins l’Ajuntament de Barcelona després del ple d’investidura [Foto: Victòria Rovira / ACN]
A principis de febrer, la predecessora de Collboni, Ada Colau, anunciava la suspensió temporal de les relacions amb Israel, incloent-hi els acords d’agermanament de la capital catalana amb Tel-Aviv, com a resposta a la situació “d’apartheid” que viu el poble palestí.
La decisió de Colau va ser molt criticada fins i tot en el sí del govern de coalició, de tal manera que l’aleshores tinenta d’alcaldia i presidenta del grup municipal del PSC al consistori, Laia Bonet, la considerava un error “gravíssim”. Un altre que també es va posicionar en contra de la decisió va ser Xavier Trias, que pocs dies després que es fes pública anunciava que si arribava a l’alcaldia la desfaria.
Alhora, JxCat, Cs, PP i Valents van forçar un ple extraordinari per restablir les relacions amb Israel, un ple en què el PSC i els grups de l’oposició van censurar la decisió “unilateral” de Colau i van instar l’aleshores alcaldessa a revocar-la. L’Ajuntament de Madrid també va prendre part en l’assumpte i es va oferir al de Tel Aviv a ocupar el lloc de Barcelona en el pacte d’agermanament.
L’Ajuntament de Barcelona trenca relacions amb Israel