Uns 370 milions de votants estan cridats a les urnes [Foto: Freepik]
Els europeus comencen a votar aquest dijous en les eleccions per escollir els 720 representants al Parlament Europeu, 15 més que en la passada legislatura. El tret de sortida als comicis europeus es fa als Països Baixos, on obren aquest dijous els primers col·legis electorals.
Aquest divendres estan cridats a les urnes els ciutadans d’Irlanda i la República Txeca, i dissabte els de Letònia, Malta i Eslovàquia, a més d’Itàlia, que, juntament amb la República Txeca, són els únics països on es vota durant dos dies. La resta de països, entre els quals hi ha Espanya, voten diumenge. En total, uns 370 milions de ciutadans estan cridats a les urnes en els comicis que se celebren durant quatre dies arreu de la UE.
En les eleccions del 9-J s’elegeixen els eurodiputats que formaran el pròxim Parlament Europeu, l’única institució comunitària elegida directament pels ciutadans. En el cas de les altres dues, la composició de la Comissió Europea sí ha de rebre l’aval de la cambra comunitària, mentre el Consell de la UE està format pels ministres dels estats membre.
Divendres s’obren les urnes a Irlanda i la República Txeca; i dissabte Letònia, Malta, Eslovàquia, Itàlia i la República Txeca
En no haver una llei electoral unificada, les eleccions europees són, a la pràctica, 27 processos electorals diferents, amb normes, llindars i circumscripcions diferents. Entre d’altres, aquest és el motiu pel qual també els dies i les hores de votació són diferents segons el país. En alguns països, a més, votar és obligatori. És el cas de Malta, Àustria, Bèlgica i Alemanya.
Itàlia és el país que més tard tanca els col·legis electorals: es pot votar fins a les 23h de diumenge. Per aquest motiu, els primers resultats provisionals no es començaran a saber fins pocs minuts després que tanquin els centres de votació a Itàlia. Ara bé, a partir de les 20h es publicaran les primeres projeccions.
El repte de la participació
Uns 370 milions de votants estan cridats a les urnes amb la participació com a gran repte dels comicis europeus. Amb una participació tradicionalment baixa, la xifra es va situar en el 50,6% el 2019, tot superant el 50% per primer cop des del 1994. En les anteriors eleccions, les del 2014, s’havia situat en el 42,61%, una xifra molt similar a la del 2009.
Per països, els alemanys són els qui escullen més representants al Parlament Europeu, amb un total de 96, seguits dels francesos amb 81 -dos més que en la passada legislatura- i els italians amb 76. Espanya se situa en quarta posició amb 61 eurodiputats, dos més que en la passada legislatura. Respecte a l’anterior legislatura, els Països Baixos també sumen dos representants més, mentre Polònia, Bèlgica, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Eslovàquia, Irlanda, Eslovènia i Letònia en sumen un més. En total, la cambra tindrà 15 representants més la pròxima legislatura.
Serret demana a la JEC ampliar el termini de vot per correu als residents temporals a l’estranger
