Imatge LIDAR dels llocs arqueològics captada des de l’aire [Foto: Journal of Computer Applications in Archaeology]
La troballa, publicada al Journal of Computer Applications in Archeology, ha anat a càrrec d’un equip internacional d’arqueòlegs vinculats a sis institucions pertanyents a la Gran Bretanya, Brasil i Catalunya -la UPF-. “He participat en les excavacions en els diversos llocs arqueològics i, abans de la feina de camp, en el procés d’identificació de llocs per imatges de satèl·lit”, explica Jonas Gregorio de Souza.
Les troballes, datades dels segles XI al XVII d.C. i publicades el desembre passat a la revista Journal of Computer Applications in Archaeology, van ser possibles gràcies a la tecnologia d’escaneig LIDAR, la mateixa tècnica de detecció de profunditat de llarga distància que es troba en els cotxes autònoms i en els iPhones més moderns.
De Souza destaca que “la importància de la descoberta està en el fet que es creia que aquesta era una regió de bosc poc explotada, amb la presència de petites poblacions, però ara sabem que estava densament ocupada abans del contacte amb els europeus, amb múltiples poblats connectats uns als altres per camins rectes, en un veritable sistema regional. Existeixen sistemes semblants en altres parts de l’Amazònia, però no eren coneguts a la regió on treballem, que es pensava que durant segles havia estat escassament habitada”.
En total, els arqueòlegs van estudiar unes 36 aldees, algunes a tan sols 2,5 quilòmetres de distància entre elles. A més de llogarets en formes circulars i el·líptiques, els investigadors també els van trobar disposats en forma més rectangular.
