Font: Guillem Tenas
Mèxic és un país intercultural per excel·lència. Compta amb 68 llengües oficials reconegudes i més de 364 variants lingüístiques. Davant d’aquest escenari, el sociolèg i investigador educatiu Guillem Tenas (Vic, 1986) va veure la necessitat d’escriure un llibre que serveixi per a “contribuir a interculturalitzar el sistema educatiu mexicà”, explica a Exterior.cat.
El volum, que porta per títol ‘Practicar la interculturalidad en la escuela’, és un treball exhaustiu d’anàlisi del panorama lingüístic i educatiu a Mèxic. Tenas subratlla que “la diversitat lingüistica que té Mèxic fa que, fins i tot, un mexicà pugui sentir-se com a casa i estranger a la vegada, al seu país”.
Davant d’aquest escenari divers, Tenas proposa “una cerca intencionada de relacions positives entre les diferents cultures, buscant l’enriquiment mutuu a través d’eines pedagògiques que parteixin de les orientacions culturals de representació de tots els pobles”. Aquest treball es basa en l’obertura cap a l’altre, reconèixer allò diferent. La interculturalitat, per tant, seria la relació, la interacció i la comunicació entre totes les varietats lingüístiques”.
Aquest procés, segons Tenas, “és complex” perquè “aquesta relació no es dona de forma natural. La reacció habitual a les cultures a allò diferent és l’autoafirmació de la cultura pròpia que provoca una discriminació. Les condicions de poder que generen superioritat i inferioritat entre cultures, fa que aparegui la part més animal o instintiva de conquerir l’altra”.
CANICAB, EL PUNT NEURÀLGIC DEL PROJECTE
La proposta educativa i específica que traça el llibre i en base a la qual es discuteixen els arguments teòrics es titula ‘Historia oral de la hacienda de Canicab’ que, segons Tenas, consisteix en “en trencar el mètode d’educació deixant d’explicar la història de Mèxic a través dels llibres en sentit unidireccional i jeràrquic, on els alumnes han de memoritzar els continguts sense ser protagonistes”.
El punt neuràlgic de l’estudi és a Canicab, una població maia on hi resideixen més d’un milió de persones. Una cinquatena d’alumnes, en grups de quatre, a peu de carrer fan tasques d’investigació entre la gent gran del poble maia on hi conviuen 880 habitants.
“La recerca va permetre dissenyar un blog on els estudiants van reescriure la història que la gent gran els ha explicat durant les converses. D’aquesta manera, s’avalua si es contribueix a l’aprenentatge al pla d’estudis segons el sistema d’educació mexicà”. En aquest projecte hi van participar una cinquantena d’alumes.
L’anàlisi ha estat possible després que Tenas hagi viscut en diferents ciutats mexicanes durant cinc anys. Fruit de l’estudi, el sociòleg vigatà assegura que “la interculturalitat ens ha de portar a buscar el diàleg entre cultures, reconeixer-nos, mirar-nos uns als altres cap a una construcció col·lectiva més justa”.
En comparativa a la diversitat lingüística entre Catalunya i Espanya amb la que es viu a la província de Yucatán. “Tot i les diferències que hi ha entre el català i el castellà, son llengües llatines i procedents de les mateixes arreles. En canvi, al Yucatán, el maia i el castellà venen d’universos completament diferents i fa que el diàleg intercultural sigui més complex”.
“Interactuant amb persones maies m’ha permès descobrir-me a mi mateix”, diu. Tenas ha presentat aquests dies a Mèrida, al Casal Català de Península de Yucatán i a la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Yucatán; a la Escuela Normal Intercultural de Valladolid, al Yucatán i a Canicab, el poble on l’investigador vigatà va desenvolupar el projecte.
