El matemàtic manresà, Ferran Renalias [Foto: Nia Escolà/ACN]
Renalias reivindica que el que fa és cultura i en compara el procés creatiu amb el de la publicació d’un llibre. “Darrere hi ha tota una indústria, la idea, la creació, la il·lustració. El joc també explica històries i aporta molt més que diversió”, subratlla. En el seu cas, gairebé tots els jocs tenen en comú que la trama argumental parteix d’un fet històric.
El matemàtic manresà ensenya les seves últimes creacions amb tot detall i amb la passió que sent per aquest món des que era ben petit. Voluntari del Club del Joc del CAE, un equip que organitza activitats amb jocs de taula, reivindica el joc com a instrument educatiu, element cultural i una alternativa d’oci.
La seva darrera proposta, ‘Lacrimosa’, s’ha traduït a cinc idiomes i se n’han publicat 20.000 exemplars
De fet, a través del CAE, va ser com l’any 2015, va publicar el seu primer joc: ‘Manresa 1724: Reconstruïm la ciutat cremada’, basat en la destrucció de bona part de la ciutat durant la guerra de successió. I des de llavors, ja n’ha fet un total de set i treballa en la creació d’altres títols.
De fet, ha aconseguit fer-se un nom en aquest món i ja ha començat a rebre encàrrecs de les editorials, algunes d’elles de relleu internacional, com Devir, amb presència a l’Amèrica Llatina, els EUA, Portugal o Itàlia, i molt coneguda per altres jocs com ‘Catan’ o ‘Carcasonne’.
La seva darrera publicació, ‘Lacrimosa’, ha estat tot un èxit. Ja s’ha publicat en cinc idiomes (català, castellà, anglès, italià i portuguès), i l’editorial treballa en llicències internacionals amb la previsió que arribi a gairebé tot el món. A banda de ‘Lacrimosa’, Renalias també ha publicat altres jocs com ‘On the Origin of Species’ (2019), basat en el viatge de Charles Darwin va fer a les illes Galápagos, ‘Insecta’, ‘Take a Seat’ o ‘1998 ISS’, aquests últims el 2022.
En un món cada cop més tecnològic, Renalias creu que el futur del joc de taula està garantit i en subratlla el seu valor social. “El joc de taula ofereix que qui juga pot controlar les regles sense ajuda externa i, el més important, poder compartir amb els altres”, defensa.
