Elise Lammer i Claudia Pagès Rabal [Foto: IRL]
La proposta explora el concepte de dualitat a través de la història de les marques d’aigua o filigranes que es creen durant el procés de fabricació de paper i la seva transició de l’aigua dolça a l’aigua salada.
En concret, Pagès se centra en marques d’aigua conservades a l’arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades amb papers que es remunten al segle XI, i que abasten des del nord d’Itàlia fins a Espanya. El projecte posa en tensió aquest arxiu de filigranes històriques, que s’aconseguien donant la forma desitjada a un fil de plata o coure que es cosia sobre el sedàs de la forma o motlle per a la fabricació de paper, amb una col·lecció de dibuixos propis, sorgits de marques d’aigua originals que l’artista amplia i anima en projeccions. Aquests dibuixos conviuran a l’espai amb una composició sonora i un vídeo.
Paper Tears s’alinea amb la visió curatorial de Koyo Kouoh mitjançant la creació d’una instal·lació de múltiples capes que literalment i metafòricament sintonitza amb les “tonalitats menors”, en forma de so, llum i narrativa.
La 61a Biennal de Venècnia se celebrarà sota la temàtica In Minor Keys, seguint el projecte que va liderar la comissària de l’esdeveniment, Koyo Kouoh, que va morir el passat maig.
El jurat es mostra convençut que el projecte “arribarà a un públic general més enllà del seu coneixement previ de l’obra, de l’artista o de l’art”
“La història del paper, relacionada amb l’aigua, i amb les comunitats jueves i musulmanes ressona en la història del nostre present. La història de la Catalunya del segle XV ressona en la història del món d’avui”, assenyala el jurat del procés de selecció organitzat per l’Institut Ramon Llull.
“Alhora, el projecte comprèn i abraça el lema –In Minor Keys– esbossat per Koyo Kouoh. Els mètodes personals i indirectes d’un llenguatge artístic que arriba al fons de la substància social i política sense ‘soroll’, d’una manera eloqüent però no prescriptiva”, afegeix el veredicte.
Finalment, el jurat afirma que Paper Tears és una proposta “d’una gran excel·lència que estem segurs que arribarà a un públic general més enllà del seu coneixement previ de l’obra, de l’artista o de l’art”.
Els quatre projectes finalistes han estat: Fulgor, a cura de Rosa Lleó; We are Resonance, de Pilar Soler Montes; El món cantarà… en una vibració, de Sonia Fernández Pan i Resonant Body, de Renan Laru-an.
L’Institut Ramon Llull organitza i produeix Catalonia in Venice, la participació de la cultura catalana als Eventi Collaterali. És present a la Biennal d’Art des del 2009 i a la Biennal d’Arquitectura des del 2012.
Buenos Aires reivindica la petjada històrica i cultural de la comunitat catalana a l’Argentina
