La mostra ‘Els fonaments de l’autogovern’, comissariada per l’historiador, escriptor i periodista Joan Esculies, explica com es va constituir l’arxiu i inclou també magnetòfons que Tarradellas feia servir per gravar, quaderns, facsímils de documents i fotografies.
S’hi poden veure els arxivadors on Tarradellas va guardar la documentació republicana que, en els últims anys d’exili, el seu pare havia soterrat en bidons de benzina. A partir de 1954, aquests arxivadors van créixer amb milers de cartes i documents de la presidència.
Després de la mort de Macià (1933), el seu cercle va extreure-li el cor per preservar-lo en formol. En l’exposició es pot veure la caixa que contenia l’urna amb el cor va viatjar a l’exili i va tornar a Catalunya el 1979 amb Tarradellas.
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià acull més de dos milions de pàgines de documentació que tracen una línia de continuïtat entre la Generalitat de Catalunya establerta l’any 1931 i la institució recuperada el 1977. Procedent de Tours, el gruix de la documentació que el conforma va arribar a Catalunya l’agost del 1981.