Llim es presenta com una recerca de base materialista que posa en primer pla l’aigua i el vidre, com a elements essencials en la història de Venècia, per crear un “organisme” que suggereix diversos conceptes.
Aquest “organisme” a l’entorn de l’edifici que acull la presència catalana a la ciutat està plantejat per “donar compte del flux material” de les coses en un espai concret. Aquesta “experiència situada” desplegarà un sistema de bombeig de l’aigua de la riba del Canale di San Pietro fins a l’edifici per “alimentar-lo” i palesar les restes de llot que queden al seu pas, abans de tornar al canal. L’aigua coexistirà amb altres circuits tancats, també en sistemes tubulars, que transportaran líquids com la llet o el petroli.
El comitè de valoració estava format per Hiuwai Chu, comissària del MACBA (presidenta); Mabel Palacín, artista; Anna Pahissa, presidenta del patronat d’Hangar, i Carles Guerra, comissari independent.