Victòria Vilalta, l’olotina que vol seduir Londres: “Les meves cançons expressen una emoció”

Victòria Vilalta (Olot, 2000) acaba de presentar el seu primer tastet musical a Piano Smithfield, Barbican de Londres. És la seva carta de presentació i el treball d’un any cursant un màster en producció musical a l’Institute of Contemporary Music Performance de la ciutat londinenca. El nou àlbum -que anirà mostrant poc a poc- és el seu treball final de màster i l’essència del seu nou projecte artístic lluny de casa.

El primer concert de presentació a Londres ha coincidit amb el llançament del seu primer senzill: ‘Mumbling’ (murmurar). “És una cançó d’estil folk o indie amb tocs experimentals”, explica la cantautora olotina a Exterior.cat. En el seu repertori, amb cançons originals, combina l’anglès i el català. El proper single, ‘Va marxar un dilluns’, sortirà a finals de març.

Acaba de presentar el seu nou àlbum a la capital del Regne Unit on combina l’anglès i el català

El seu distintiu, però, no és la llengua, sinó el missatge de la lletra. “Cadascuna de les meves cançons expressa un sentiment, una emoció, una idea o uns valors amb els quals un es pot identificar o reflexionar”, assegura. L’olotina, que se situa entre els gèneres indie, folk i experimental, reconeix que “la música em serveix per explicar les meves reflexions internes”. I va més enllà: “Entenc la música com a emoció i espero tenir un efecte positiu en els oients amb els meus projectes”.

El camí musical de Vilalta es va forjar a La Garrotxa. “Sempre m’ha apassionat la música i cantar, des de ben petita”, recorda. Així, els seus pares van inscriure-la a cursos de solfeig i va ser una de les veus d’una coral del poble. En plena adolescència, Vilalta assegura que “em gravava ‘covers’ a la meva habitació i les penjava a Youtube”.

D’Olot a Londres: un viatge (només) d’anada

L’olotina va triar Londres perquè “A Barcelona no m’agradava cap proposta per créixer musicalment. Hi trobava un ambient massa competitiu i poc constructiu”, assegura la cantant olotina. A Londres ha trobat l’espai que necessitava per créixer com a artista. “La meva intenció era cursar el màster i tornar a casa. Ser ara a Londres té tot el sentit, és una ciutat musicalment molt viva. M’hi quedo un any més!”, reconeix.

Vilalta no ha parat des de la seva arribada al Regne Unit. Durant la meva estada a Londres, va dirigir la London Catalan Choir, la coral de la comunitat catalana de Londres. “Vaig dirigir-la només un trimestre preparant el concert de Nadal. Va ser una gran experiència, però no he pogut continuar perquè havia de focalitzar en el meu projecte”, diu.

“A Barcelona no m’agradava cap proposta per créixer musicalment. Hi trobava un ambient massa competitiu i poc constructiu”, confessa

Amb l’horitzó a Londres, Vilalta no amaga una il·lusió que li surt de dins: “m’agradaria poder oferir la meva música a Olot, a Barcelona, a Catalunya!”. Però, primer, té el repte de trepitjar les sales musicals londinenques.

Cantautora, productora i… psicòloga

A més de cantautora, Vilalta també exerceix com a productora per a altres artistes. La seva especialitat són les sessions de gravació, però, com explica, “també treballo en l’arranjament, la mescla i el mastering”. Més enllà de la música, sempre m’han cridat la ciència i la investigació. Un estiu a Berklee (Estats Units) reconeix que “estava indecisa, vaig començar a estudiar psicologia, m’interessa l’estudi de les emocions”.

Amb la llicenciatura sota el braç, l’olotina ha fet una aposta clara per la música. Aquest 2025 anirà mostrant, poc a poc la seva música i la feina feta el darrer any a Londres. El que vingui, està per veure. A Vilalta li queda molta música per endavant.