Diuen que no hi ha mai dos sense tres. La dita, però, no sempre és aplicable en un món tan ferotgement competitiu com els dels mitjans de comunicació, que funciona fent pedalar una professió tan precaritzada com és el periodisme. I tot i així, en el marc d’aquest sector tan inestable, Exterior.cat ho ha aconseguit i celebra els tres anys. Un èxit assolit amb nota, després que l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana en guardonés la iniciativa i l’ànima del projecte, el periodista Quim Miró, amb el premi Josep Maria Batista i Roca.
La Catalunya Exterior, la segona ciutat més gran de Catalunya en habitants, té en Exterior.cat un mitjà de comunicació propi que en vertebra l’actualitat i que n’interconnecta la ciutadania, entre si i amb la metròpoli. Actualitat i opinió de fora cap a dins, de fora cap a fora i de dins cap a fora que abans d’aquest digital i de la creació de RAB Ràdio per part d’un altre imprescindible de la comunicació exterior, Germà Capdevila, només era el somni d’uns quants prosèlits. Intuïem que era necessari, però no sabíem que era possible.
“Avui, el famós Registre de Catalans a l’Exterior, segueix tenint menys inscrits que el trist percentatge dels catalans a l’exterior que aconseguim votar a cada elecció. Manca d’una veritable estratègia de comunicació exterior, de recursos, de professionalitat, de prioritat…?”
El tercer aniversari del portal Exterior.cat arriba just quan per fi la conselleria d’exteriors té un perfil indubtablement internacional —si més no a primera línia— amb Victòria Alsina, una excatalana exterior que feliçment coneix la complexitat de viure a fora i d’exercir la ciutadania amb normalitat. Articular el país a l’exterior ha estat una assignatura pendent durant anys, per això es va crear aquesta nova conselleria el gener de 2016. Els casals i altres comunitats catalanes a fora ja havien nascut de la mà de la societat civil. I a la xarxa d’oficines econòmiques i culturals s’hi van afegir un grapat de delegacions del govern que amb els temps s’han anat professionalitzant, però tenen una feina titànica pel poc equip i els recursos que s’hi destinen.
Avui, el famós Registre de Catalans a l’Exterior que ja Roger Albinyana volia convertir en cens de la Catalunya Exterior, 8 anys després de presentar-nos-el, segueix tenint menys inscrits que el trist percentatge dels catalans a l’exterior que aconseguim votar a cada elecció. Manca d’una veritable estratègia de comunicació exterior, de recursos, de professionalitat, de prioritat…? Potser algun dia ens ho explicaran en un exercici de transparència. Mentrestant, en menys de la meitat de temps, han nascut i crescut des de la iniciativa i butxaques privades dos mitjans de comunicació que donen veu a l’exterior i que se sumen a la xarxa digital de catalansalmon amb qui poden fer sinergia. Aquestes eines digitals són les úniques que poden permetre articular i fer arribar molt més lluny l’acció catalana a l’exterior del segle XXI, molt més del que pot fer una administració pública amb peus d’elefant lenta, encorsetada en els recursos, en la capacitat d’acció i per la por; en definitiva, poc àgil.
Creure des de la Generalitat en aquests projectes i donar-los ales perquè volin més alt permetria realment articular i estendre més i millor l’àrea d’influència entre la diàspora que ha desconnectat per la decepció política o que defuig les estructures clàssiques, la barretina i la nostàlgia. El motor d’Exterior.cat és en marxa. El pilot, a lloc. I les primeres voltes a la pista han permès fer el rodatge i assolir els primers objectius. Desitgem que pugui anar agafant velocitat de creuer per seguir entrellaçant la Catalunya Exterior, estendre les activitats de les delegacions i comunicar el país sense centralismes en un creixement en espiral per arribar més enllà gràcies a les noves tecnologies. El viatge promet.
Mireia Domènech és periodista i comunicadora internacional i cultural
