La victòria de Gustavo Petro és una excel·lent notícia. Amb majúscules. No és només que hagi guanyat una candidatura d’esquerres per primera vegada en aquell extens i complex país, sinó que aquesta victòria és una oportunitat, real, de resoldre els greus i històrics problemes que pateix Colòmbia i que, en bona part, van ser l’origen del llarg i sagnant conflicte armat intern.
Fer realitat els compromisos dels Acords de Pau amb les FARC, que l’anterior govern del dretà Iván Duque va desantendre, és un dels reptes principals que tindrà el futur govern colombià. La restitució de les terres a camperols i pobles indígenes és un tema fonamental. La mort de nombrosos activistes aquests darrers anys, un cop les FARC ja havien lliurat les seves armes, és la mostra més dolorosa d’aquest greu obstacle per als drets humans i el desenvolupament sostenible de Colòmbia.
Fa poc més de tres mesos iniciava el seu mandat un altre president americà, Gabriel Boric. Tots dos tenen alguns problemes compartits. N’apunto dos: el primer és el de la seguretat ciutadana. Les greus desigualtats socials i la situació de degradació de barris sencers de les grans ciutats és un brou de cultiu perfecte que, en el cas de Colòmbia se li suma la gran quantitat d’armes més o menys incontrolades. Mentre les polítiques socials no comencin a donar fruits, caldrà donar resposta adequada a la inseguretat amb la qual viu molta gent i això s’haurà de fer a partir d’uns cossos policials que arrosseguen la rèmora de les pràctiques repressives i no tenen gens interioritzades la cultura de la prevenció i la mediació. Una tasca que no serà gens fàcil.
I el segon és sistèmic: l’oligarquia no donarà treva i l’ecosistema mediàtic, clarament ubicat a la dreta, amplificarà qualsevol polèmica que pugui afectar aquests governs. Boric ja n’ha patit algunes esgarrinxades. En aquest cas, Petro té l’avantatge que ja ho va viure com a alcalde de Bogotà i no l’agafarà pas de nou.
És oportú recordar que el Gustavo Petro va iniciar la seva precampanya electoral a l’exterior a Catalunya. El míting celebrat a Barcelona el mes de gener fou el primer dels seus actes públics per contactar amb la diàspora colombiana. Una elecció gens casual. Petro, com també el nou president de Xile coneixen el nostre país i aquest és un actiu que haurem de saber conrear. Crear nous lligams i enfortir els existents és una tasca on hi ha molt a guanyar per part dels tres països.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
