El català és la meva llengua, una llengua parlada per 10 milions de persones, 5,3 de les quals la parlen de manera nativa, a quatre països europeus. Pel que fa a parlants, la seva importància és similar al danès, l’eslovàqui, el finès i el croat, i té més parlants que el lituà, l’eslovè i el letó. Als territoris on es parla, els catalanoparlants han estat —i lamentablement continuen sent— discriminats per la seva llengua, a banda de la notable excepció d’Andorra, un microestat enclavat entre Espanya i França on el català és l’única llengua oficial. Però res no ha impedit que el català estigui present digitalment, on en general ha gaudit d’una posició saludable: els telèfons mòbils, els sistemes operatius d’ordinadors, les plataformes digitals, etc. s’han traduït ràpidament a la llengua, i els catalanoparlants han acollit la rapidesa d’aquests moviments. , canviant massivament a aquestes versions un cop estiguin disponibles.
Aquests avenços no s’haurien aconseguit si no hagués estat per la comunitat activa que reclama la presència del català a internet i disposada a fer voluntariat quan les empreses no hi intervenen. Així ho avala el fet que Twitter va ser traduït quatre vegades al català per voluntaris. més ràpid que en àrab, tot i tenir només 10 milions de parlants L1+L2 en comparació amb els 315 milions de parlants de l’àrab. A més, la versió catalana de la Viquipèdia ocupa el lloc 20 en nombre d’articles: gairebé la meitat d’articles que hi ha en castellà.
Tanmateix, sovint s’ha exclòs el català d’algunes plataformes en el supòsit que els usuaris de parla catalana se sentirien còmodes utilitzant la versió en castellà. Recentment, Plataforma per la Llengua, una organització sense ànim de lucre i un grup de defensa que promou l’ús de la llengua catalana amb seu a Barcelona, ha publicat els resultats d’un estudi de mercat realitzat a Catalunya que posa de manifest el possibilitat que empreses com LinkedIn i Instagram augmentin la seva penetració al mercat incorporant el català a les seves plataformes.
“El llenguatge és l’eina més important a l’hora de globalitzar un producte: és la peça que crea un vincle emocional entre consumidors i productes”
Les xifres parlen per si soles: pel que fa a Instagram, el 25% dels usuaris de parla catalana l’instal·len en anglès, enfront del 6% dels usuaris de parla castellana. Uns 2,5 milions de catalans afirmen que crearien Instagram en català. A més, 850.000 catalans es donarien d’alta a Instagram si estigués disponible en català. Pel que fa a LinkedIn, només el 25% dels catalanoparlants tenen compte, enfront del 33% dels castellanoparlants. No obstant això, el 46% dels usuaris catalans de LinkedIn el configurarien en català si l’idioma estigués disponible. A més, el 35% dels que no tenen LinkedIn afirma que es donaria d’alta si estigués disponible en català: Els més disposats són els usuaris potencials més joves.
I hi ha altres exemples. Plataforma per la Llengua, l’entitat sense ànim de lucre, ofereix assessorament tècnic gratuït en lingüística. Al seu web ha publicat diversos estudis sobre el comportament dels consumidors respecte als assistents de veu, sistemes operatius, GPS i plataformes digitals per intentar demostrar la viabilitat d’incorporar el català en aquests àmbits. Aquestes xifres demostren que el factor lingüístic és important per als consumidors catalans: correspon a Meta i Windows aprofitar aquesta oportunitat. De fet, val la pena destacar que aquestes mateixes empreses ja ho han fet de manera sistemàtica: Facebook es va traduir per primera vegada al català l’any 2008 i Microsoft sempre ha ofert el català com a llengua de configuració.
No puc subratllar prou que el llenguatge és l’eina més important a l’hora de globalitzar un producte: és la peça que crea un vincle emocional entre consumidors i productes. Com a resultat, l’idioma dels productes ha de coincidir amb el dels clients per garantir el millor nivell de localització possible. En altres paraules, com a regla general, han de parlar el mateix idioma. És tan senzill com això.
En conseqüència, no s’ha de menystenir el poder de la llengua catalana per fidelitzar els clients i per assolir nous objectius. També hem de ser conscients de com la traducció automàtica neuronal remodelarà el paradigma actual, reduint els costos de traducció i permetent a les empreses continuar els seus esforços de globalització de maneres molt més específiques.
Confio que les empreses reconeixeran l’oportunitat que ofereix el català per augmentar la seva penetració al mercat als territoris de parla catalana i per continuar construint productes i serveis realment globals.
Anna Navarro Schlegel és vicepresidenta de producte, mercats internacionals, infraestructura global, i globalització de Procore Technologies
