Fa pocs dies es produïa un fet que, amb tota la voràgine informativa de la pandèmia i l’inici de la campanya electoral, ha passat massa desapercebuda: el Parlament ha assolit l’estatus de membre associat de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Aquesta molt bona notícia protagonitzada pel seu actual President, Roger Torrent, significa una cosa immediata i una altra a futur. I totes dues són molt rellevants.

La immediata és que, després de dotze anys de participar en aquest organisme com a estricte institució observadora, ara podrà participar-hi amb veu pròpia en el seu funcionament ordinari i , de retruc, significa un reconeixement internacional del Parlament de Catalunya. N’he dedicat alguns apunts en anteriors articles, però és bo de recordar que l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, amb 87 cambres legislatives representades, és el principal organisme assessor de l’Organització Internacional de la Francofonia, la OIF (de la qual ara en parlaré) i desenvolupa accions de cooperació entre els parlaments membres de tota mena, però especialment en àmbits claus com la lluita contra la desigualtat de gènere. Precisament, la Xarxa Francòfona per a la Igualtat de les Dones, que és un grup permanent d’aquest organisme, va celebrar recentment la seva trobada anual, en la que van tractar-se qüestions tan rellevants com l’empoderament econòmic de les dones o la ciberviolència.

La segona qüestió, requerirà d’esforços que van molt més enllà del que es pugui fer des de l’edifici del Parc de la Ciutadella. Amb aquest pas endavant del Parlament, Catalunya hauria de fer una aposta decidida per ser part activa de l’espai de la francofonia i poder-ne treure tot el suc d’aquesta estratègia, que en pot ser molt, especialment després del Brexit.

Parlem d’un espai mundial que compta amb l’impuls d’una gran organització, la OIF, present als cinc continents, amb prop de noranta estats i governs representats dins: Argentina, Irlanda, Emirats Àrabs o Corea del Sud per posar uns quants exemples. Un organisme, conegut col·loquialment com “la Francophonie”, que va molt i molt més enllà dels àmbits culturals i lingüístics, més que evidents. Un d’ells, i amb especial rellevància, és l’econòmic. L’OIF compta amb l’Observatori de la Francofonia Econòmica, ubicat a la Universitat de Montreal, que aporta anàlisis de l’evolució dels mercats i l’activitat empresarial internacional de gran valor. Això i el fet que tingui la seva seu en un país estratègic per a nosaltres com el Canadà, exemplifica com seria d’important fer un pas ferm en aquesta direcció.

Que hi hauran obstacles situats a 600 km.? Cap novetat. Però cal anar-hi i anar-hi, fins aconseguir-ho. Com ho ha fet exitosament el Parlament.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica