L’Oficina del Censo Electoral va fer públiques les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1r de juliol de 2021 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situava en 262.335. Això representa un augment de 10.455 electors entre juliol de 2020 i juliol de 2021 i un augment de 7.172 electors respecte dels 255.163 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021.
Les condicions de vot, tal com va quedar de manifest en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats espanyol, són desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del vot pregat que va fer que únicament el 4,2% dels inscrits catalans poguessin votar en les eleccions del 14 de febrer de 2021 i només el 9,3% en les eleccions a Corts del 10 de novembre de 2019.
Defensar el drets electorals dels catalans residents a l’exterior i garantir la igualtat de drets de tots aquells a qui la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ens reconeixen el dret de vot des de l’exterior ha estat, des de 2010, un objectiu prioritari de la FIEC. Això malgrat la inacció continuada de les diverses forces polítiques al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya que fins a 2021 no han adoptat, per primera vegada, iniciatives legislatives per a canviar la LOREG i derogar els obstacles al vot exterior.
Els drets polítics dels espanyols residents a l’estranger, atesa la gran importància històrica de l’emigració a l’Estat Espanyol, estan clarament fixats a la Constitució Espanyola que va atribuir a l’Estat la competència exclusiva en matèria d’emigració (article 149.1.2ª) i va fixar de manera tuitiva els drets dels emigrants en els àmbits econòmic, social i polític (articles 42 i 68.5). La mateixa Constitució, quan es refereix al sufragi estableix de forma imperativa que “la ley reconocerá y el Estado facilitará el ejercicio del derecho de sufragio a los españoles que se encuentren fuera del territorio de España” (art. 68.5 II).
Per portar a la pràctica aquest dret constitucional es va adoptar la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (LOREG) que reconeix el dret de sufragi (artícle 2.1) a tots els espanyols, contemplant l’exercici del dret de vot pels electors absents en tots els processos electorals. Segons l’article 31.1 de la LOREG: “El Censo electoral está compuesto por el censo de los electores residentes en España y por el censo de los electores residentes-ausentes que viven en el extranjero”. També la Ley 40/2006, de 14 de diciembre, del Estatuto de la ciudadanía española en el exterior reconeix el dret dels espanyols residents a l’estranger “a ser electores y elegibles, en todos y cada uno de los comicios, en las mismas condiciones que la ciudadanía residente en el Estado español, en los términos previstos en la normativa de aplicación”.
La realitat és que ni la Subcomissió ha començat encara els seus treballs i el termini per esmenes ha estat prolongat fins a 14 vegades, quelcom d’absolutament insòlit i que indica més aviat una certa desídia per part de la majoria de forces parlamentàries en la voluntat de tirar endavant aquesta reforma
Malgrat aquesta clara cobertura constitucional en favor dels drets electorals dels residents a l’exterior, l’any 2010 s’introdueix una forta restricció en la LOREG creant, mitjançant el seu article 75, un sistema de doble sol·licitud, el denominat ‘ruego de voto’, que imposa als residents a l’exterior un tràmit previ de sol·licitud de vot que atesos els terminis tan curts de tot campanya electoral (54 dies) converteix, especialment pels residents extraeuropeus tot el tràmit de vot en un malson antidemocràtic.
Després d’anys de pressió des de l’exterior amb nombroses manifestacions davant els consolats d’arreu del món i cartes i contactes de tot tipus protagonitzats principalment per Marea Granate (plataforma que reuneix emigració espanyola en lluita pels seus drets arreu del món) sempre amb el suport i la mobilització des de la FIEC i algunes iniciatives al Senat (on gràcies a la Sara Vilà, del grup de Podem, s’arriba a adoptar una resolució unànime demanant la fi del ‘voto rogado’) s’arriba finalment a l’adopció d’una iniciativa legislativa que vol canviar la situació.
Va ser el grup parlamentari d’ERC a Madrid el primer a plantejar un text de llei que modificava els aspectes més negatius de la LOREG. Per atzars de la dinàmica parlamentària una segona proposició de llei presentada per Unidas Podemos i PSOE en el mateix sentit és la que arriba finalment al ple del Congrés dels Diputats i en el debat de ‘toma en consideración’ és votada de forma unànime per tots els grups de la cambra en la sessió plenària del 23 de febrer de 2021 com a Proposició de Llei orgànica de reforma de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, per a la regulació de l’exercici del vot pels espanyols que viuen a l’estranger.
Per a tirar endavant aquest treball es crea una Subcomissió de la Comissió Constitucional del Congrés espanyol que ha d’elaborar un dictamen final que ha de ser votat per la Comissió Constitucional i el ple del Congrés en un termini de sis mesos. Procediment normal atès que es tracta de la modificació d’una llei orgànica que requereix una majoria qualificada a la votació final.
Com diuen en castellà ‘nos las prometíamos muy felices’ però la realitat és que ni la Subcomissió ha començat encara els seus treballs i el termini per esmenes ha estat prolongat fins a 14 vegades, quelcom d’absolutament insòlit i que indica més aviat una certa desídia per part de la majoria de forces parlamentàries en la voluntat de tirar endavant aquesta reforma.
La FIEC juntament amb els companys del moviment Marea Granate hem fet arribar un conjunt d’esmenes a aquest projecte de Llei en què intentem que es tinguin en consideració alguns aspectes no inclosos en el projecte de llei com la igualtat entre votants CERA i votants ERTA, la definició precisa de les funcions consulars en el procés de vot i la igualtat entre els interventors de les candidatures. Amb aquesta finalitat la FIEC ha tingut reunions molt positives amb diversos Grups Parlamentaris (UP, JxCat, ERC, Bildu…,) i tenim sol·licitades reunions amb la resta de grups.
Entenem que és un debat important i que cal, des de la FIEC i des de les comunitats catalanes de l’exterior, mostrar compromís amb aquesta reforma. Agraïm molt particularment a diputades com Marta Rosique (ERC), Mariona Illamola (JxCat) i Albert Botran (CUP) el suport a les esmenes presentades per la FIEC i esperem també que des dels grups del PSC i d’En Comú Podem hi haurà la sensibilitat suficient per a impulsar aquesta reforma com més ràpidament millor i garantir, com no pot ser altrament, el ple exercici del dret de vot als 262.335 catalans de l’exterior amb dret de vot a 1r de juliol de 2021.
Són 262.335 raons i cadascuna compta. Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.
Antoni Montserrat Moliner és vocal d’Estudis i Anàlisis a la Junta Directiva de la FIEC
