La posada en marxa de 3Cat, la nova plataforma i marca cridada a substituir TV3 i Catalunya Ràdio, és una molt bona notícia. En temps de competència entre plataformes multinacionals amb interessos ben diferents dels que pot tenir un petit país com Catalunya, engegar-ne una de pública per distribuir-hi continguts de qualitat en català és una aposta més que necessària. També és una bona notícia perquè obre la porta a noves possibilitat de consum digital i a la producció de continguts molt diversos que van més enllà de la distribució lineal o a la carta.
Per això, a banda de felicitar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per posar aquesta nova eina al servei de la ciutadania, és important alertar que falta fer un pas més: l’accés als continguts catalans que han rebut suport públic s’hauria de donar a tota la ciutadania, no només a una part. Fa molts anys que la Catalunya exterior reclama poder accedir als continguts que ara per ara se’ns deneguen per motius contractuals. Això no ve de nou ni a les direccions dels mitjans, ni a la Defensora de l’Espectador de TV3, ni a la Direcció General de la Catalunya Exterior, és una reclamació que se’ls ha plantejat regularment.
Per quin motiu avui la Catalunya exterior no pot veure les sèries o pel·lícules (co)produïdes per TV3 o finançades per la Generalitat? Si les institucions del país volen que la nostra mainada resident a l’exterior, que no té el català ni a l’escola ni entre els amics diaris, consumeixi continguts en català actuals i aprengui millor la llengua, per què permeten que se la discrimini pel simple fet de viure a fora? Per què se’ls nega l’accés a Pulseres Vermelles, Merlí, Les de l’Hoquei, Bojos per Molière, si sense diners públics catalans aquestes produccions no s’haurien emès mai?
La resposta és: perquè no es lliguen els drets d’emissió a aquest efecte per contracte. La solució? Cal afegir un punt més al plec de condicions per finançar projectes audiovisuals catalans de manera que se’n garanteixi la difusió també fora del territori català per a una audiència molt determinada, la Catalunya exterior registrada, lligant-ho com a tal als drets de distribució i emissió. De manera planera, seria proposar a qui demani diners públics el següent: “Vols que et coprodueixi o subvencioni la pel·lícula/sèrie? Molt bé. Doncs una de les condicions és que l’emetré a la meva plataforma pública a qui es consti inscrit com a ciutadà català, amb independència del seu lloc de residència”.
Per quin motiu avui la Catalunya exterior no pot veure les sèries o pel·lícules (co)produïdes per TV3 o finançades per la Generalitat?
Una pregunta que pot sorgir és: i aquesta audiència fora del territori, com la delimitem? Una possibilitat seria combinar el registre al portal 3Cat amb el Registre de Catalanes i Catalans a l’exterior creat fa quasi 10 anys. Seria una bona manera, a més, de fer créixer aquest segon, gestionat per la Generalitat, de manera efectiva.
Entenguem-nos bé: la queixa no és veure Borgen en català, que podria estar bé, però no està a les nostres mans per motius obvis. Una productora que fa una sèrie o un film a qualsevol país té tot el dret del món de posar-hi les condicions de comercialització i distribució que consideri. I si TV3 compra aquesta producció, els drets d’emissió són els que venen predeterminats. Normalment, queden circumscrits a l’Estat on s’emet. Fa anys que es treballa la normativa europea per acabar amb les fronteres europees audiovisuals, i ens n’alegrem, tant de bo arribi a bon port. Aquí, però, parlem concretament del que es fa amb diners i recursos públics catalans i de per què només beneficia a una part de la societat i no a tota, descartant automàticament la que de fet seria la segona ciutat del país en nombre d’habitants.
És hora de posar fil a l’agulla per resoldre aquesta (altra) discriminació crònica per motiu de residència exterior. Els equips jurídics especialitzats corresponents són els qui hauran de proposar les possibilitats i modificacions oportunes per tal que els plecs de condicions per obtenir finançament o col·laboració pública així com els contractes de distribució incorporin tots els canvis necessaris per fer-ho possible. Diu la llei que tota la ciutadania tenim els mateixos drets i deures. Toca fer-ho efectiu també en aquest àmbit.
Mireia Domènech és periodista i comunicadora internacional i cultural
La Catalunya exterior i l’impuls del català
