Aquest estiu s’ha confirmat un projecte que feia temps que esperava la seva definitiva aprovació: el pla pilot del corredor mediterrani del 5G, el 5GMED, que transcorrerà entre Perpinyà i Figueres. Un projecte d’alta tecnologia que compta amb el suport de la Comissió Europea i la participació d’institucions, centres de recerca i empreses catalanes i del conjunt de la regió d’Occitània. No és pas l’únic pla pilot del 5G a Europa, però sí un dels pocs situats al sud del continent. I dic que esperava de feia temps, perquè l’infaust Josep Borrell, durant el seu “exitós” pas pel Ministeri d’Afers Exteriors va vetar aquest projecte, objectant que la Generalitat no tenia capacitat per signar convenis d’abast internacional. Mesos més tard s’ha posat fi a aquest despropòsit i el projecte es posa a caminar.

A grans trets, el 5G no és pas una evolució més de la tecnologia de comunicació en mobilitat pel que fa la capacitat de transmissió de dades i la seva velocitat, com ho és l’actual 4G respecte els anteriors estàndards, sinó que suposa un canvi de paradigma en el disseny futur del funcionament dels transports, la indústria, les ciutats, l’agricultura… Si fins ara s’havien focalitzat les xarxes digitals en la comunicació entre persones, el 5G permetrà la comunicació entre sensors, vehicles i màquines de tot tipus, de forma massiva, segura i en temps real, sense cap tipus d’endarreriment entre l’enviament del senyal i la seva resposta. Una característica fonamental per a l’automatització remota d’activitats, especialment aquelles en les que una demora en la resposta, per petita que pugui ser, pot ser catastròfica. Aquest seria el cas del sector del transport i en concret dels vehicles autònoms, vagin per carretera o per via fèrria. I aquest és precisament un dels grans objectius d’aquest projecte. Cal recordar que la majoria del transport de mercaderies, sigui en camions o en vagons de ferrocarril, que viatgen entre la Península Ibèrica i la resta d’Europa passen pel corredor mediterrani.

Un pla pilot que es beneficiarà de la recent posada en marxa del laboratori urbà 5G Barcelona, que vol consolidar la capital catalana com hub tecnològic del sud d’Europa pel que fa a les noves tecnologies de comunicació. Malauradament hi ha poques iniciatives conjuntes entre la Catalunya “del sud” i la Catalunya del Nord. Més enllà d’organismes transfronterers com l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (que inclou el Govern de les Illes Balears) o serveis compartits com l’Hospital de la Cerdanya, hi ha poca cosa més. De la mateixa manera que és importantíssim reforçar els vincles i col·laboracions mediàtiques, lingüístiques i culturals de tota mena, caldria impulsar una estratègia público-privada orientada a les activitats industrials de major valor afegit.

Al primer número de la revista Exterior.cat, Olga Irastorza, directriu de BIHARTEAN, explicava l’experiència exitosa dels clústers transfronterers impulsats entre Euskadi, Navarra i el País Basc francès, que ja compten amb 10 anys de trajectòria. És més, allò que no és gens inusual allà, com és el fet de trobar empreses amb seus a Baiona i a Donosti, és però un fet insòlit si en busquem entre Perpinyà i Girona, Figueres o Barcelona.

El repte és gran, però les oportunitats són majúscules i caldria saber-les aprofitar i, com vaig defensar en una anterior article, Catalunya hauria d’apostar decididament per ser un espai de la francofonia.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica