Mitjançant l’associació europea MIDAS, conec una miqueta l’evolució de la premsa de proximitat italiana, acollida dins la Federazione italiana liberi editori, que va néixer el 1998 a partir de les peticions de molts petits editors de diaris i revistes que no se sentien representats pel “Fieg”, la Federazione Italiana Editori Giornali, els interessos dels quals –com a casa nostra- estan més en harmonia amb els grans grups editorials nacionals, que gairebé sempre sempre es refereixen als interessos de la gran indústria i de les grans finances, en aquell cas italianes.

Al llarg dels anys, l’associació liberi editori ha representat gairebé un centenar d’empreses editorials que operen al sector de la informació predominantment local, amb uns quants regionals. Com reconeix el Govern italià, aquesta associació és la “columna vertebral” de la informació de proximitat, vinculada als territoris pels quals sovint és l’única font de notícies i visibilitat. Com a Catalunya amb l’AMIC i l’ACPC. I com aquí, aquesta associació (anomenada popularment “File”) té una forta representació entre editors sense ànim de lucre (cooperatives, fundacions i institucions culturals i morals.

L’entitat, a més de tenir un representant en la Comissió Assessora Tècnica del Departament d’Informació i Edició de la Presidència del Consell de Ministres, és present a totes les taules institucionals, on representa els interessos dels periòdics de proximitat que formen part de les files més àmplies del sector amb o sense ànim de lucre. La “File” italiana també ha estat la promotora del consorci NaSce (el consorci editorial nord-sud) per coordinar un projecte que ve des de baix per garantir l’accés a la publicitat de les institucions i els principals actors del mercat publicitari als diaris locals associats.

Recentment, l’emprenedor Roberto Viscovich sostenia en el digital Ischia que la informació local és el futur de la informació, amb arguments. Des de fa temps –escriu Viscovich- la majoria de la informació a escala local “viatja”, especialment a través de xarxes socials, facebook i twitter, en primer lloc. “Algunes realitats són capaces de comunicar gairebé en temps real els fets de la ciutat, des de l’accident de trànsit fins als fets del petit crim, des de les declaracions dels polítics fins a les inauguracions de clubs i botigues”. Aquesta tendència no és només de Trieste, a tot Itàlia hi ha “pàgines” similars. Alguns d’ells es van unir al grup de publicacions City News (a Friuli-Venezia Giulia hi ha TriestePrima.it i UdineToday) que va encarregar a Nielsen estudiar l’evolució d’aquest fenomen.

L’institut de recerca Nielsen va investigar els motius que porten a seguir les notícies en línia locals, sobre el tipus d’informació que es vol obtenir, sobre el contingut editorial i de la publicitat. Investigació de Nielsen sobre Citynews sobre informació digital local a Itàlia. La primera dada important és el percentatge de lectors de notícies en línia que es beneficien de notícies relacionades amb el territori on viuen. La investigació ha trobat que aquesta categoria constitueix el 86% del total de lectors, amb un percentatge d’usuaris interessats exclusivament en notícies locals que se situa en el 13%; a aquesta xifra decididament sorprenent s’afegeix la relacionada amb la percepció d’utilitat i fiabilitat dels lectors sobre les publicacions locals de notícies: el 69% dels lectors jutja la informació reportada per les capçaleres de notícies locals útils en la vida quotidiana, el 67% d’ells la consideren una font molt fiable, mentre que el 61% dels lectors afirmen trobar en els diaris locals notícies de més interès que les dels diaris nacionals.“

Entre les moltes dades recopilades, n’hi a més que desperten la meva: la percepció d’utilitat en la vida quotidiana de les notícies locals és del 70%. Això vol dir que quan decidim que dedicarem els pocs minuts gratuïts que tenim per trobar les novetats, preferim saber si un carrer està tallat en lloc de conèixer la darrera declaració de Trump. És més urgent conèixer la ronda oberta al trànsit que no llegir les esmenes de la Lliga Nord a la llei de finances. Una cosa no exclou a l’altre, quedi ben entès, l’estudi ja assenyala que estan parlant de prioritats amb poc temps per dedicar-se a les notícies “flaix”.

A Itàlia, doncs, la “informació de proximitat” és, per tant i com a Catalunya, una tendència absoluta també a causa de la “memòria espontània” que transmeten notícies d’aquest tipus. Viscovich reconeix que, en conseqüència, la publicitat local pot guanyar avantatge en aquest sentit. “El periòdic local, sempre ha “predicat”, els productes locals i les botigues locals han de ser ajudades i sostingudes amb iniciatives especials i tractaments ad hoc. El canal d’informació de la ciutat acompanya la publicitat local.” Un aspecte rellevant de la investigació encarregada a Nielsen per part de Citynews es refereix, precisament, a l’impacte de la publicitat en els lectors de la premsa local. També en aquesta àrea, els resultats donen raó a l’eficàcia més gran dels diaris locals en comparació amb els nacionals per transmetre els missatges publicitaris dels seus socis comercials.“

L’últim tema interessant de la investigació de Nielsen, que recull el digital Ischia, és la percepció de la fiabilitat de la informació social local. “La sensació de ser “sense filtre” i la velocitat que té la notícia local, fa que el nostre cervell els percebi com a sincers i útils. D’acord que tothom pot cometre errors, fins i tot a aquest nivell capejar els “errors” i la verificació de les fonts sempre requereix una mica de “comerç”. Però, en general, aquesta percepció és natural i ha de ser considerada en la seva importància real. Realment, el treball de Nielsen és molt interessant.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació