No val la pena parlar del desastre que suposa el vot pregat per als catalans que vivim a l’estranger. Ja s’ha dit una munió de vegades que és un calvari votar des de l’estranger i aquestes eleccions que venen en són un exemple ben il·lustratiu. Dit això, hem de celebrar que sembla que per fi s’ha posat fil a l’agulla per posar-hi remei i ara resulta que tenim dues propostes de llei per reformar la LOREG. Concretament, d’una banda, la que va presentar Esquera Republicana el proppassat 18 de desembre de 2020 i la tramitació de la qual la Mesa del Congrés va acceptar el 15 de gener i, de l’altra, la que sorprenentment, en plena campanya electoral, el grup d’Unidas Podemos va presentar el 5 de febrer passat. Si analitzem les dues propostes, veiem que la base és molt similar, per no dir pràcticament igual. Tanmateix hi ha algunes diferències significatives.

La proposta d’ERC estableix que la documentació que s’enviarà d’ofici als catalans que formem part del CERA, a part dels certificats i sobres necessaris per votar, inclourà unes paperetes autoemplenables que seran les que s’utilitzaran per votar. En canvi, la de Podemos estableix que ens haurem de descarregar les paperetes via internet o agafar les que estaran a disposició dels electors a cada ambaixada o consolat. Personalment crec que l’opció de Podemos crea una discriminació tecnològica pel fet que dóna per suposat que tothom té accés a un ordinador connectat a internet i que disposa dels mitjans necessaris per imprimir fàcilment les paperetes. Que molt probablement és cert a Europa, però no ho és tant a molts països on hi ha catalans residint-hi.

L’altra gran diferència, des del meu punt de vista, és el fet que Podemos proposa que el recompte del vot exterior es faci el cinquè dia després de la votació (actualment és el tercer) i ERC proposa que sigui el vuitè. Torno a pensar que en aquest punt la proposta d’ERC és millor, ja que assegura molt més que els vots emesos des de l’exterior arribin al recompte. Pensem un altre cop que els serveis de correus d’alguns països no són precisament un exemple d’eficiència.

“Tenir dues propostes presentades, i molt probablement una de les dues es debatrà al Congrés dels Diputats de Madrid, ens fa pensar -o em fa pensar- que finalment els catalans de l’exterior podrem votar com cal”

En qualsevol cas, tenir dues propostes presentades, i molt probablement una de les dues es debatrà al Congrés dels Diputats de Madrid, ens fa pensar -o em fa pensar- que finalment els catalans de l’exterior podrem votar com cal. Recordem, però que, per ser aprovada, es necessitarà la majoria parlamentària de dues terceres parts del Congrés. Si llegim els programes electorals de PSOE (punt 4.27 del programa electoral) i PP (punt 200 del programa electoral), a més de Podemos i ERC, que són els que han presentat les propostes, aquest objectiu es pot assolir fàcilment, atès que entre tots arribarien a una majoria del 74%.

Val a dir també que esperem que durant el debat parlamentari s’incorporin esmenes que penso que són necessàries. Per exemple, el fet de crear un reglament on es detalli clarament quines són les obligacions que les ambaixades i els consolats han de respectar a l’hora de facilitar el vot, així com les mesures per custodiar el vot dipositat en urna i potser també establir que els representants dels partits polítics (per supervisar el vot en urna a l’ambaixada o consolat) tinguin els mateixos drets que els interventors.

Seria un exercici de transparència que cada consolat o ambaixada publiqués, el mateix dia de les eleccions, els vots que han rebut i han enviat a la Junta Electoral Central. De fet, actualment hi ha consolats i ambaixades que ho fan i d’altres que no. També es podria afegir que cal que la Junta Electoral publiqui els resultats de les eleccions per país. Avui es publica el resultat agregat del vot exterior, però no sabem qui ha guanyat a cada país, i penso que tenim dret a saber-ho.

Jordi Gairin i Fosas és vicepresident de la FIEC per Europa i president del Centre Català de Luxemburg

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram