Cada estudi que es presenta sobre l’ús del català és pitjor que l’anterior. Primer es parla dels comerços, els patis d’escola i de seguida la conversa es dirigeix cap a les xarxes.
En un món cada vegada més encerclat en bombolles físiques i virtuals, la percepció del que està passant en general és molt enganyosa. Heus ací el meu estudi patillero. La meva percepció després d’estar dos dies a Andorra és que la nova llei, que obliga a acreditar un nivell mínim de català a qualsevol persona que vulgui tenir un permís de residència o treball al país, funciona.
En tots els comerços on he entrat se m’han adreçat en català. Als magatzems Pyrénées qui m’atenia era andalús, però estava fent un clar esforç per seguir la conversa en català.
A la porta de l’hotel hi havia un cartell que deia: “Aquí parlem en català”. Quan li he dit que volia taula per dos quarts de vuit, ha obert uns ulls com unes taronges, però s’ho ha apuntat amablement i no ha repreguntat. A l’esmorzar un grup d’hostes portuguesos estaven debatent sobre “o catalão”.
Mentrestant, als autobusos –que, per cert, són gratuïts a Andorra– hi havia un cartell de la campanya Les nostres muntanyes estan protegides per llei. El català també.
Alguns andorrans m’han dit que peco d’optimista, però sí que reconeixen que estan passant coses inesperades. Per a molta gent parlar català ara és una necessitat i no discuteixen. Van per feina. Ara resulta que els més buscats a Catalunya i Andorra són els filòlegs i filòlogues en llengua catalana!
El moment clau del català al món va ser el 28 de juliol de 1993, quan el cap de Govern, Òscar Ribas, va parlar català a l’assemblea general de l’ONU, a Nova York.
M’explicava Ferran Costa, actual ambaixador d’Andorra a les oficines de les Nacions Unides, que és molt emocionant poder portar el català pel món, i remarcava que els catalans de vegades no es fan a la idea que Andorra és un país i amb llengua pròpia.
El Ferran dirigeix des de fa 20 anys una escola d’idiomes i viu la necessitat de la població per fer cursos. Ha creat una aplicació web per aprendre el català a l’estil Duolingo i no dona l’abast. Sense dir noms, certifica que els creadors de continguts estan fent classes de català.
Per cert, la llei obliga també els comerços a tenir versió en català de la seva pàgina web i fer els posts a les xarxes en català.
Això ho hem de copiar. Però si copiem, intentem que la llei es compleixi.
S’ha anunciat a bombo i plateret que les radiofórmules hauran de posar el 25% de música en català i que jo recordi la llei del 1998 ja ho deia.
D’aquí aquests 30 segons de bona música que han de posar Els40 per quadrar l’hora!
Mariola Dinarès i Quera és periodista i SMM
