Com si es tractés d’una torre de setge—aquells enginys militars romans o medievals que servien per superar les muralles dels enemics dipositant-hi homes al capdamunt—els Castellers van assaltar, festivament, els baluards de Dubrovnik el passat cap de setmana. L’anomenada Perla de l’Adriàtic, capital de l’antiga República de Ragusa (amb un escut de franges blaugranes, per cert) es va deixar seduir per les actuacions de la colla dels Minyons de Terrassa seguint la seva antiga tradició diplomàtica d’obrir els seus murs als pobles amb els quals vol establir relacions.
L’ocasió era molt propícia, amb una ciutat vella inundada de turistes, ambaixadors (que havien assistit al Fòrum Diplomàtic anual) i artistes, preparant la inauguració del festival cultural d’estiu més important de Croàcia. Dissabte al vespre, de sobte, al compàs de la rua dels Malves, aquest aparador mundial que és Dubrovnik es va tenyir de cultura catalana, amb l’obertura de l’exposició ‘Catalunya des del cel’ (del gran fotògraf i activista ambiental Yann Arthus-Bertrand) i la sublim actuació castellera.
La comparsa va recórrer l’Stradun fins al port vell de pescadors, recollint gent mòbil en mà, entre ells, el ministre d’Afers Exteriors de Croàcia, Gordan Grlić-Radman; l’Alt Representant de la política exterior europea, Josep Borrell; la cap de la representació de la UE a Croàcia, Andrea Čović Vidović; el viceministre d’Exteriors de la República Txeca, Jiri Kozak; el president de la regió Dubrovnik-Neretva, Nikola Dobroslavić o l’alcalde de la ciutat, Mato Franković, a més de diversos ambaixadors, des d’Àustria fins a l’Índia, passant per l’Iraq. Tots ells acollits per la vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Alba Vergés.
“La inusual trobada diplomàtica al capdamunt de les muralles va servir perquè Dubrovnik i Catalunya reforcessin la seva aliança i complicitat en favor d’una macroregió mediterrània”
Ningú es volia perdre aquesta batalla simbòlica entre les torres de pedra, immortalitzades a “Jocs de trons”, i les torres humanes, que aixecaven els Minyons. Era una ocasió única de capturar en una mateixa foto dues icones del Patrimoni Mundial, material i immaterial, de la UNESCO. Les imponents i inexpugnables muralles de Dubrovnik ho són dels del 1979, mentre que els Castells van assolir aquest reconeixement i protecció el 2010.
La inusual trobada diplomàtica al capdamunt de les muralles va servir perquè Dubrovnik i Catalunya reforcessin la seva aliança i complicitat en favor d’una macroregió mediterrània, amb un dels ecosistemes més fràgils del planeta per l’impacte del canvi climàtic i la sobreexplotació de recursos, també el turisme massificat.
Sense gaire temps d’assimilar totes les emocions, els 240 castellers vinguts des de Terrassa van enfilar la preciosa ruta del riu Neretva, per endinsar-se a Bòsnia i Hercegovina i arribar a l’alba a Sarajevo. Els Minyons no volien perdre’s l’oportunitat d’actuar a la Jerusalem d’Europa abans del dol pel 28è aniversari del genocidi de Srebrenica, que recorda l’assassinat de 8.372 homes bosnians a mans de milícies sèrbies l’11 de juliol de 1995. Ho van poder fer davant de l’icònic edifici de l’Ajuntament, la Vijećnica, en presència del primer ministre del Cantó, Nihad Uk, i l’alcaldessa Benjamina Karić, així com el representant de la UNESCO, Sinisa Sesum.
Unes hores abans, ja havien pogut aixecar castells de vuit a la plaça Barcelona del barri de Mojmilo, on es troba la vila olímpica dels Jocs d’Hivern del 1984, que la ciutat de Barcelona, el Comitè Olímpic Internacional i la Unió Europea van reconstruir el 1999. A més de l’admiració per la complexitat de les construccions humanes, els veïns de Mojmilo, com cada vegada que s’organitza un esdeveniment català al barri, van mostrar als Minyons el seu agraïment “per tot el que heu fet”. Els més joves començaven a entendre per què actuaven davant d’un mural gegant que immortalitza la solidaritat de Sarajevo amb els ciutadans de Barcelona després dels atemptats de Les Rambles l’11 d’agost de 2017. Potser a molts dels castellers els va passar per alt un monòlit que manté gravat en pedra l’esperit que uneix, encara avui, els nostres dos pobles: “Europa reneix a Sarajevo”. Més actual i necessari que mai.
Eric Hauck és el delegat del Govern al Sud-est d’Europa
