Fa pocs dies es coneixia la trista xifra del nombre d’electors catalans que han assolit el gran repte de poder ‘pregar el vot’ en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya. Com és sabut al voltant del 95% de catalans residents a l’exterior amb dret de vot es quedarà sense votar. Quelcom que ja ha estat prou ben analitzat en altres articles a Exterior.cat. El que potser no ha estat tant analitzat i des de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) n’estem advertint des de fa temps és de que l’emigració de catalans (com la d’espanyols) cap a l’exterior torna a créixer i això, a banda de les conseqüències socials que ara intentarem analitzar, representa una evident contradicció: l’emigració puja i els drets d’aquesta emigració baixen.

Així ho confirmen les dades de la Estadística de Migraciones publicada per l’INE el passat 28 de gener relatives al primer semestre de 2020. En aquest període, 40.898 espanyols van prendre el camí de l’emigració mentre que únicament 23.906 van retornar cap a l’Estat espanyol, el que fa un saldo negatiu de -16.992 persones. Per trobar una xifra similar cal remuntar-se al primer semestre de 2016 en que el saldo migratori d’espanyols també va ser negatiu en unes 20.000 persones.

En el cas de Catalunya van ser 8.526 persones les que van emigrar durant el primer semestre de 2020 amb únicament 4.462 retorns. El saldo negatiu seria de -4.064 persones. No es tracta d’una bona noticia atès que significa que estem retornant progressivament retornar a xifres d’emigració catalana similars a les de la crisi econòmica de 2008 i que trenca la tendència a la reducció en la sortida cap a l’estranger iniciada en el segon semestre de 2016. La sortida semestral de catalans cap a l’exterior assoleix un valor màxim el primer semestre de 2016 amb 7.148 i inicia després un descens continuat fins el segon semestre de 2019 (7.121 sortides) i ara amb 6.127 sortides al primer semestre de 2020.

A partir del proper 15 de març tindrem les dades actualitzades del PERE (Padrón de Españoles Residentes en el el Extranjero) corresponents al 1er de gener de 2021 que analitzarem en detall en el seu moment. Segons les dades de 2020 un total de 331.189 catalans estaven inscrits als consolats espanyols d’arreu del món. Això representa un augment estimat de 195.671 en el número de catalans residents a l’exterior entre 2008 i 2020 quan s’inicia el moviment migratori degut a la crisis i es consoliden moltes situacions familiars que passen d’emigració temporal a emigració de llarga durada.

Ara ens trobem en una situació difícil de preveure pel que fa a la tendència en l’emigració de catalans cap a l’exterior com a conseqüència de la crisi Covid-19 ateses les incerteses sobre l’evolució del mercat de treball a Catalunya i a l’Estat espanyol. Queden 750.000 persones en ERTO, de les que 150.000 a Catalunya. Un total de 943.000 persones depenen dels sector de l’hostaleria i la restauració a l’Estat, de les que 180.000 a Catalunya. Altres sectors també estan profundament tocats.

Malauradament, i fent memòria de la situació ja viscuda 2008, inevitablement assistirem a un nou episodi migratori probablement fort. Els signes precursors (fort augment de consultes sobre instal·lació en certs països a les xarxes socials, fre en la tendència al retorn iniciada a 2016, refús dels treballadors sanitaris presents a molts països a ni plantejar-se la possibilitat del retorn, increment de situacions d’explotació precària detectats a llocs com els Països Baixos, etc.) són massa evidents.

És fonamental que les comunitats catalanes de l’exterior puguin participar i influenciar, mitjançant la plenitud en l’exercici del vot, en les polítiques que els afecten

La gran diferència amb la situació de 2008, que es va caracteritzar per una forta migració de persones qualificades i de famílies completes, és que la nova onada migratòria serà una emigració molt menys qualificada, amb un risc de precarietat molt més elevat i que exigirà un esforç d’acompanyament i assessorament molt més intens des de les entitats catalanes de l’exterior. Com és possible que en un context d’augment de l’emigració catalana el reconeixement dels drets socials i electorals d’aquests catalans no estiguin a l’alçada de la situació ? Serà veritat que a més emigració menys drets?

Certament és fonamental que les comunitats catalanes de l’exterior puguin participar i influenciar, mitjançant la plenitud en l’exercici del vot, en les polítiques que els afecten. Un reconeixement que depèn de una llei estatal la LOREG. Però cal no oblidar que altres instruments per ampliar els drets dels catalans de l’exterior depenen del Parlament i del Govern de Catalunya. Es el cas de la llei electoral pròpia (pendent des de fa 40 anys) que hauria de permetre ampliar les facilitats electròniques de vot i discutir sobre la idoneïtat d’una circumscripció específica pels catalans de l’exterior.

També cal desenvolupar la Llei de la comunitat catalana de l’exterior (adoptada al 2017 i pendent de desenvolupament) on els instruments d’assessorament en la sortida migratòria o en el suport a les entitats, drets que haurien d’acompanyar l’experiència migratòria, s’hi contemplen i resten pendents d’implementació. I cal també comptar amb una Llei de retorn (que actualitzi l’obsoleta llei de 2001) que obri portes al repatriament del talent i al suport a les persones en situació d’extrema precarietat a l’exterior.

L’emigració és una realitat que desmenteix presentacions optimistes de la situació econòmica des de Catalunya o des de l’Estat. El vot exterior és, en el cas de l’Estat espanyol, massa procliu a propostes que contesten aquesta realitat i en el cas català és un vot que podria contestar majoritàriament l’actual estat de coses. Creiem que a més emigració s’hi haurien de correspondre més drets aplicables a tothom. Sense sectarismes ni prejudicis polítics. Es la única via democràtica vàlida.

Antoni Montserrat Moliner és vocal de la FIEC i directiu del Centre Català de Luxemburg