La setmana vinent obre les portes per catorzena vegada el Mobile World Congrés al nostre país. Primer a l’espai firal de Barcelona i ara a l’Hospitalet, el MWC ha esdevingut un aliat per al lideratge internacional de Barcelona en la captació d’inversions per a startups i per esdevenir una ciutat altament atractiva per als emprenedors de tot el món. Ara, tenim una nova oportunitat que hauria de poder reforçar el paper de Catalunya al podi dels territoris que protagonitzaran la nova economia del segle XXI.

I aquesta oportunitat es dirà ISE 2021. Com ja vam saber fa uns mesos, Barcelona pren el relleu d’Amsterdam per acollir la gran fira internacional dels fabricants i serveis audiovisuals, amb un potencial que –com en el cas del MWC- va molt més enllà de les desenes de milers de visitants professionals i de la presència durant uns dies de totes les grans empreses del sector.

Si amb el pas de Canes a Barcelona del MWC, des de les institucions del pais es va treballar exitosament amb els organitzadors per consolidar una estructura permanent, constituint la fundació Mobile World Capital -complementada amb l’spin off de l’exitós 4YFN- ara tenim a les mans el repte de fer de quelcom similar amb l’ISE, orientat a la indústria audiovisual i tot pensant en els dos sectors on Catalunya té molt de camí encara per córrer: els continguts (producció, distribució i difusió) i les aplicacions tecnològiques.

Certament, no som al podi dels principals pols internacionals de l’audiovisual, però podem –hauríem de- plantejar-nos-ho com un repte factible. I tenim elements a favor. Al recent estudi Barcelona als ulls del món 2018 en destaca la percepció que, a més del protagonisme de la capital en els sectors tecnològics, de la biotecnologia i el digital, apareix la menció a les indústries culturals i creatives. I pel que fa a definir les expectatives que n’ofereix als empresaris, hi ha dues paraules entre les més compartides: “dinàmic” i “Catalunya”. Potencialitat i identitat.

Som en un dels punts estratègics de la Mediterrània i tenim l’oportunitat de liderar-hi la més gran indústria cultural dels nostres temps. Si el món editorial ha pivotat en bona mesura fent de pont amb l’altra banda de l’Atlàntic, aquí podem ser el nexe de relació entre les potències audiovisuals franceses, britàniques i d’altres, amb tota la ribera de la nostra mar, tot jugant amb la carta del plurilingüisme i la pluriculturalitat de la regió com a valor de creixement econòmic i social compartit… I ja de pas ens integrem o retornem a organitzacions euromediterrànies com la COPEAM o la CMCA per facilitar o reforçar aquests vincles. O això, o ens resignem que Madrid, gràcies a l’entramat d’interessos creuats polítics i mediàtics, ens vagi tallant l’herba sota els peus.