Estimats Reis Melcior, Gaspar i Baltasar,
A finals de novembre, fa unes setmanes, el meu fill petit Magí va descobrir que no existiu. És a dir, feia temps que s’ho ensumava, i va arribar aquell moment en què va insinuar-me el que li rondava pel cap des de feia un cert temps. “Mama, t’he de demanar una cosa… però no sé si demanar-t’ho. O sigui… Jo fa dies que estic fent la carta als Reis, ja saps… Allò que m’has fet escriure un altre cop sense faltes i amb bona lletra”. I jo, fent-me la despistada com qui no sap de què va la cosa, a veure com seguiria tot plegat. Aquest estiu ja vam viure l’episodi passejant pel bosc, “però mama, no és molt estrany que un tió, que és un tros de tronc qualsevol com aquests d’aquí, cagui regals? I que només els cagui per als nens de Catalunya i no pels d’aquí a Suïssa ni els d’Alemanya quan hi vivíem?”. “Tu què creus?”, li vaig respondre, desafiant-lo amb mig somriure perquè ell solet arribés a la conclusió… I hi va arribar, clar. Moments preciosos per a la memòria i que precedien aquest altre gran moment definitiu.
Doncs el mateix, Majestats. Ha conclòs sol, ara sí, que no existiu. Jo sempre he educat els meus fills en la veritat, vull dir que tenia clar que quan arribés el moment no els enganyaria pas. I ell patia que potser, quan confirmés les sospites, no rebria més regals. Por infundada, però lògica en el món dels infants. De seguida el vaig tranquil·litzar: clar que en tindria, de regals. Simplement, ara ja sabia la veritat perquè ja és gran. De fet, us he d’agrair que hàgiu fet durar-li prou temps la màgia i la il·lusió. Amb 12 anys de vida, ara potser ja tocava. Tot i que, en realitat, no us ho he d’agrair a vosaltres tres sinó als avantatges de formar part de la Catalunya exterior. Quan vius a Suïssa o Alemanya, els nens a l’escola no es poden fer aquests espòilers entre mainada, perquè no sou els dels regals, i per tant les famílies podem deixar que tot plegat duri. En el meu cas ho he volgut fer durar fins que ells ho han deduït, mètode natural 100%. Que fos la mateixa maduresa i curiositat la que els dugués pel camí de la saviesa.
Del que no se n’ha sortit, en Magí, és de la idea que tenia que ara que ho sabia no caldria fer carta als Reis. Aquí, Majestats, com podeu comprendre, m’he hagut de quadrar. La carta, a casa, si es volen regals, s’ha de fer. Ras i curt: no carta, no regals. I com sempre amb bona lletra. Primer una pluja d’idees amb un esquema, després un esborrany de carta que corregeixo, després passar-ho a net, i si no queda prou bé, una versió definitiva en supernet i decorat de la carta. Com a mare catalana a l’exterior, fa anys que vaig inventar-me aquesta tècnica creativa. Així, des del novembre, quan la canalla comença a recordar que Nadal s’acosta, l’un i l’altre començaven l’”Operació Carta Als Reis d’Orient” anual en un llarg exercici de cal·ligrafia + redacció en català. És un dos per un educatiu que he pogut anar allargant fins al gener i que us deixo com a idea per si d’altres famílies s’hi animen. És divertit guardar tot el procés de les cartes després en una carpeta, any rere any.
“Arregleu-nos això del vot exterior, Magestats. És que no funciona, Majestats”
La qüestió és que enguany m’he portat prou bé. Alguna cosa que no ha funcionat, un millor amic per recuperar a Catalunya Ràdio, algun detall per millorar a la feina, un projecte professional més que em faria una il·lusió boja pel setembre, alguns errors en què no he de caure més… I si us endueu cap avall alguns quilos, d’aquests que em sobren, doncs també us ho agrairia. Pel que fa a la meva pròpia carta a vosaltres, oh majestats, diria que ja estic. Bé, sí, apunteu-vos també, per mi: menys hores de feina i més ben pagada, això sí, que faig més hores que un rellotge i la vida d’empresària europea i mare a la vegada és dura i sacrificada.
Ara hi voldria afegir una part de carta col·lectiva, per a tota la Catalunya exterior: arregleu-nos això del vot exterior. Del vot català en general —això de ser l’única comunitat autònoma espanyola sense llei electoral pròpia, no és culpa de Madrid sinó dels partits catalans, eh—. Però, en particular, del vot exterior. És que no funciona, Majestats. Seguim depenent de Correus de cada país perquè el Congreso no va voler ni estimar el vot delegat que tan bé funciona a França i al Regne Unit, i per tant seguim depenent de les bones o males comunicacions del país on residim. La possibilitat de poder votar o no, depèn d’això en bona part.
Ja sé que em direu que només sou tres nòmades vellets amb corona i camell del desert i que no depèn massa de vosaltres tampoc, això que puguem votar amb normalitat. Però és que, no us sembla molt fort que, pel simple fet de viure a fora, el sistema limiti el nostre dret de participació, dret que es considera fonamental en qualsevol democràcia? A mi, sí. Es permetria la irregularitat democràtica si en lloc de ser Catalunya exterior fóssim l’Hospitalet de Llobregat o Badalona? Per això he pensat que potser hi podríeu fer alguna cosa, com ara incidir en l’acció del Departament d’Exteriors… Sobretot, busqueu-ho bé pel directori de la Generalitat perquè li han tornat a canviar el nom a la Conselleria, com sempre que hi ha canvi de Govern. Ara el concepte d’Unió Europea passa pel davant de l’Exterior, amb un clar missatge europeista, molt a favor, però no us confongueu amb el lliurament de regals, eh? Tot a la Casa dels Canonges.
La cosa és: ja sé que a Madrid mai de la vida tornaran a encetar el meló de la llei electoral LOREG i que el govern Sánchez té prou problemes. Però només que poguéssiu, oh Majestats, dur al Departament una bateria de petites accions sobre vot exterior fàcils d’implementar amb la coordinació i la complicitat del ministeri espanyol d’interior i el d’Exteriors, ara que són del mateix color… Ens ajudaria tant! Ja sabeu, dueu-los tots aquests regals que vosaltres i jo sabem que no necessiten cap canvi de llei sinó que és simple voluntat:
- Exercici de transparència absoluta amb publicació obligatòria al web del Departament d’UE i Acció Exterior de totes les dades de cada comici, per consolats i països: quanta CERA/ERTA, quants sobres arribats per correu/dipositaris en urna, quants descartats i per què, quants enviats a cada circumscripció catalana…
- Prohibició expressa de l’obligació que alguns consolats/ambaixades imposen encara a l’electorat exterior quan els fan escriure rere el sobre el nom i adreça del votant com a condició per a deixar-lo ficar a l’urna (alguns funcionaris segueixen aplicant absurdament a antigues normes molt estranyes i avui ja inexistents).
- Campanyes de comunicació d’informació als votants exteriors que realment arribin als votants i que no siguin els PDF de sempre i vídeos que resolen ben pocs dubtes o cap
Ho sé, Majestats. Potser us estic demanant massa. Em disculpo per l’atreviment. Però si realment el nou Departament, ajudeu-los. Si vol marcar una diferència amb l’equip anterior, que mai s’ho va plantejar seriosament actuar tard i malament i després anar a plorar als mitjans abans que no pas iniciar una interlocució amb els ministeris de la cosa a Madrid per resoldre les disfuncions, segur els vostres regals de màgia faran el miracle de Nadal.
“Em sembla important que feu màgia també perquè Acció Exterior i Política Lingüística acordin anar junts a convèncer a Read.IA d’incloure el català a la llista de llengües de transcripció de reunions”
Ah, i una idea per afegir just sobre els regals que li deixeu al conseller Duch i equip a la Casa dels Canonges, deixeu-los també dos post-its a sobre. El primer i principal, amb la frase del meu pare, el metge epidemiòleg Dr. Domènech: “un país que no pot garantir el vot a la seva ciutadania no es pot dir democràcia”. I després, a sota, l’eslògan que formulo des de fa mitja dècada i que els darrers anys ja comença a fer fortuna a la casa i que el gabinet fa un any que han anat incorporant a discursos i campanyes perquè han descobert que en l’àmbit del màrqueting ressona bé: “la Catalunya exterior som la segona ciutat del país”. No ho sé, penso que els dos missatges els podria ajudar a valorar els regals. Perquè vostès Majestats com jo sabem que, això de fer una futura llei electoral catalana, s’ha d’enviar més aviat a les seus dels partits polítics i al Parlament… És més complicat.
Un darrer regalet que m’encantaria… Si teniu temps, a banda d’ajudar el conseller Duch a aconseguir l’ús del català a les institucions europees (al ple del Parlament Europeu, almenys), em sembla important que feu màgia també perquè Acció Exterior i Política Lingüística acordin anar junts a convèncer a Read.IA d’incloure el català a la llista de llengües de transcripció de reunions. No és per res, però si a la llista hi ha llengües molt menys parlades com el finès, el noruec i el danès, segur que entre les accions de la Generalitat de Catalunya, i l’or, l’encens i la mirra que li deixeu a aquesta empresa a Seattle, al final podran incloure la nostra llengua al programa. Així el sistema sí que podrà transcriure el que diem a reunions virtuals i l’IA ens assistirà com fa amb les altres llengües.
Doncs res, que vagi bé el viatge d’arribada a Catalunya, us esperem. Només us desitjo que no us trobeu ningú de la manada de zombis d’AC i de la Meloni de Ripoll que va enganyant el personal, Josep Maries que només de trepitjar sòl català us expulsarien pel simple fet que entreu sense papers des de l’Àfrica per venir a treballar aquests dies. No els feu cas. Són pesadíssims, però no us espanteu. Només són quatre d’extrema dreta que viuen al seu món paral·lel conspiranoic i de notícies falses. Com deia el filòsof i matemàtic Bernard Russell sobre com els feixistes: “primer, fascinen als ximples. Després, emmordassen els intel·ligents”. Aquest no és ni serà mai un moviment majoritari a Catalunya. Podreu seguir venint a dur regals a la mainada cada 6 de gener. Bon viatge, Majestats, i ompliu les llars d’il·lusió i de màgia!
Cordialment vostra, admirades Majestats,
Mireia Domènech i Bonet és periodista i comunicadora internacional i cultural
Pes, paraules i prejudicis: la comunicació de la discriminació
