Enmig d’un context internacional convuls, on les crisis encadenades –geopolítiques, climàtiques, democràtiques– han posat a prova els fonaments de la convivència global, torna a emergir amb força una evidència massa sovint oblidada: la necessitat d’un projecte europeu sòlid, profundament democràtic i respectuós amb la diversitat que el fa possible. Un projecte on les nacions sense estat també tinguin veu i on la pluralitat cultural i lingüística sigui entesa no com una nosa, sinó com una riquesa imprescindible.
És en aquest marc que la defensa i la projecció del català adquireixen un sentit ple. Amb més de deu milions de parlants potencials, el català no és ni una llengua minoritària ni residual. És, de fet, una de les llengües mitjanes d’Europa, amb un ecosistema cultural viu i una capacitat de producció literària, audiovisual i científica que ha traspassat fronteres. La cultura catalana –en totes les seves expressions– és una de les cartes de presentació més potent i prestigiosa que té la nostra nació de cara al món.
“L’oficialitat del català a Europa no és una qüestió menor ni simbòlica. És una demanda de justícia democràtica”
Per això, l’oficialitat del català a Europa no és una qüestió menor ni simbòlica. És una demanda de justícia democràtica. Una Europa que vol ser fidel als seus valors fundacionals ha de garantir el respecte efectiu a les seves llengües nacionals. I això implica, també, el compromís de les institucions pròpies: no podem exigir a fora allò que no defensem amb prou determinació des de dins. Cal que les nostres institucions es comprometin, amb fets i pressupostos, a fer créixer i impulsar la llengua que ens fa i ens explica.
En temps d’incertesa global, ens cal un compromís amb el futur que tingui vocació internacional i universal però que es mantingui radicalment pròpia, projectant allò que som per construir el que, col·lectivament volem ser. Europa es construeix des de la diversitat, i el català hi té un lloc natural, legítim i necessari.
Xavier Antich és president d’Òmnium Cultural
El català i l’orgull ferit d’un imperi caigut
