Aquest setembre comença un nou curs i és el moment de pensar en com les famílies catalanes a l’exterior podem ajudar la nostra mainada a continuar formant-se també com a catalans per mantenir viva aquesta llengua nostra en un ambient gens propici com és fora de les fronteres del país. Els qui ja vam créixer escolaritzats en altres sistemes educatius (o a qui li va tocar durant el franquisme) sabem com n’és de difícil arribar a l’adolescència sense haver après en català més que allò que parlàvem o llegíem a casa. Avui, amb les noves tecnologies, tenim a l’abast eines que poden fer aquest camí més fàcil i enriquidor, i és responsabilitat de tots —famílies, però també institucions— aprofitar-les per facilitar que els petits catalans flueixin en la nostra llengua i no es perdi en la seva generació malgrat viure a l’exterior.
La realitat és tossuda: cada mes marxen catalans a viure fora de Catalunya, sigui per feina, estudis o altres circumstàncies. Tal com recordava a principis d’estiu la FIEC, l’1 de juliol de 2025 ja érem 320.225 residents a l’exterior amb dret de vot, 25.631 més que els qui érem al cens electoral de fa un any al Parlament. Sento fer-me pesada, perquè fa una dècada que insisteixo a escriure el mateix: la Catalunya Exterior som la segona ciutat de Catalunya després de Barcelona i això anirà a més. El motiu: el nostre és un país que es dessagna de talent excel·lentment format (enginyers, metges, científics…) i que acaba formant família a fora amb els anys.
El cas és que aquests nous residents han de tenir la manera que els seus fills encara aprenguin català tot i escolaritzar-se en altres llengües. I com més llengües es parlen a casa entre el pare i la mare, més perill hi ha que el català sovint queda relegat a un segon terme, en la llengua que es parla amb els avis o que se sent un parell de setmanes per vacances. En aquest context, no n’hi ha prou amb la bona voluntat: calen recursos sòlids, atractius i adaptats a les necessitats de la diàspora, especialment a aquests infants que tanta facilitat tenen per aprendre a la pantalla.
“Viure a l’exterior no és cap excusa per perdre el català, sinó una oportunitat per reafirmar-lo com a dret i com a vincle amb la nostra cultura, la nostra identitat i el nostre país”
Ja s’han fet passos importants els darrers anys des de l’administració. L’Institut Obert de Catalunya ofereix cursos de català en línia, una eina molt valuosa que a casa ja hem testat, molt recomanable per combinar amb la lectura de revistes infantils. Subscriviu a la mainada (ara o per Reis!) al Petit Sàpiens, El Tatano, Camacuc, Cavall Fort o Mil Dimonis, per anar llegint tot divertint-se. El curs en línia no requereix massa feina, és fàcil de seguir, no resulta intensiu i tens un tutor que et va informant de l’evolució de l’aprenentatge. Ho trobo una fórmula intel·ligent perquè els infants i joves mantinguin el contacte amb la llengua d’una manera diferent que parlant-la a casa, al seu aire i sense carregar-los d’obligacions inassumibles.
A més, la Generalitat ha posat a disposició un recurs complementari igualment interessant: els dictats en línia a través del portal Llengua.gencat. Són materials senzills, però efectius per reforçar l’escriptura i l’ortografia. Aquesta és la via: posar la tecnologia al servei del català i facilitar-ne l’ús, especialment a les famílies que no tenen accés a escoletes o casalets catalans a fora ni a entorns lingüístics favorables.
“No n’hi ha prou a crear recursos: cal difondre’ls i fer-los arribar de manera clara a les famílies que viuen arreu”
Tanmateix, no n’hi ha prou a crear recursos: cal difondre’ls i fer-los arribar de manera clara a les famílies que viuen arreu. Aquí el Departament d’Exteriors té un paper clau. Hauria d’impulsar i amplificar aquestes eines, fer campanyes de comunicació específiques i convertir-se en el principal aliat de les comunitats catalanes a fora. Sense informació, els recursos corren el risc de quedar infrautilitzats i de no ser útils a la ciutadania.
També caldria ser creatius. Les colònies d’estiu per a infants catalans a l’exterior, que ja organitza la Generalitat, podrien integrar aquests dictats en línia i altres activitats pedagògiques més lúdiques. Així, els nens i nenes no només reforçarien la llengua, sinó que hi trobarien una experiència atractiva i motivadora, que els fes tornar amb ganes de continuar aprenent català durant l’any.
Al capdavall, viure a l’exterior no és cap excusa per perdre el català, sinó una oportunitat per reafirmar-lo com a dret i com a vincle amb la nostra cultura, la nostra identitat i el nostre país.
Mireia Domènech Bonet és periodista i comunicadora internacional i cultural
El Mago Pop del vot exterior
