Cada any, una ciutat del món acull una trobada internacional de cultura popular catalana on hi participen més d’un miler de persones. Es tracta de l’Aplec Internacional d’Adifolk, que reuneix les diverses expressions del folklore català i que s’ha celebrat ininterrompudament des del 1988 en ciutats com Amsterdam, París, Frankfurt o Washington. Vint anys després del seu pas per Lisboa, l’Aplec torna a Portugal. Enguany, la ciutat d’Elvas, a l’Alentejo, és l’escollida per acollir durant tres dies una mostra viva de cultura popular catalana. Es tracta d’una gran festa major itinerant, un aparador que ens presenta com a poble i ens dona a conèixer a través dels protagonistes principals de la cultura popular catalana: les mateixes persones que la fan perviure. I sempre amb un format festiu i alegre, que a la vegada mostra un profund respecte cap als nostres orígens i, en definitiva, la nostra identitat i essència com a nació.
El 26, 27 i 28 d’agost, un total de 700 actuants de 34 grups oferiran tres dies d’espectacles folklòrics, amb bastoners, gegants i capgrossos, diables, correfocs i havaneres. L’Aplec és un tast de la cultura popular i tradicional catalana, amb la sardana com a gran protagonista, però no l’única, ja que a banda de presentar la majoria de manifestacions folklòriques catalanes, s’hi organitzen també debats i exposicions i una mostra gastronòmica. Tot plegat en un escenari immillorable: la ciutat d’Elvas alberga la col·lecció més gran de fortificacions-baluard del món, que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2012, juntament amb tot el centre històric de la ciutat. Aquestes fortificacions van influir en el desenvolupament de la batalla de les Línies d’Elvas (1659), en la qual els portuguesos van infligir una derrota decisiva a les tropes espanyoles en la Guerra de la Restauració de la independència de Portugal.
“La visita del president Puigdemont a l’Aplec d’Adifolk 2021 a l’Alguer va servir per internacionalitzar encara més el conflicte entre Catalunya i l’Estat”
L’Aplec d’Adifolk de l’any passat es va celebrar a l’Alguer, la capital catalana de l’illa de Sardenya, en una edició marcada per la detenció del president Carles Puigdemont. Va ser arrestat per la policia italiana només aterrar i alliberat poques hores després per la justícia local. El Govern ens vam mobilitzar per estar al costat del president que, immediatament després de ser posat en llibertat, es passejava pels carrers de l’Alguer entre centenars de catalans que visitaven la ciutat o participaven de l’Aplec que l’aplaudien i animaven. La força que va transmetre, en un moment delicat com aquell, la imatge d’un exèrcit de bastoners, geganters, sardanistes, etcètera que mostraven el seu compromís amb la nació catalana i la lluita per fer-ne perdurar la cultura al llarg del temps i les generacions és inimaginable. En definitiva, la visita del president Puigdemont a l’Aplec d’Adifolk de l’Alguer va servir per internacionalitzar encara més el conflicte entre Catalunya i l’Estat i, de retruc, per tornar a posar el nostre país i la nostra cultura al mapa de l’actualitat.
Des del Departament que encapçalo defensem una acció exterior de país, i per això hem volgut posar el nostre granet de sorra a través de la Delegació del Govern a Portugal, que ha facilitat tots els contactes necessaris entre Adifolk i l’Ajuntament d’Elvas per fer possible el festival. Estem convençuts que les delegacions han d’estar al servei d’aquelles entitats, empreses i organitzacions del nostre país que tenen o volen tenir una agenda internacional per ajudar-les a desenvolupar-la.
Dic sovint que la internacionalització no és només una tasca del Govern de Catalunya. El futur el construïm entre tots, i amb Adifolk comptem amb un actor magnífic que fa acció exterior. De fet, en reconeixement a la seva tasca, el 2021 va ser declarada entitat d’utilitat pública per la Generalitat de Catalunya. És un honor liderar l’acció exterior catalana de la mà d’actors com Adifolk, que ens ajuden a projectar la veu de Catalunya arreu del món. La seva aportació i entusiasme són fonamentals per estendre ponts entre els catalans i catalanes que viuen fora del país i engrandir la nostra influència. I és que l’Aplec és un intercanvi cultural molt intens que marca un abans i un després per a aquells que hi participen, i d’on sorgeixen tota mena de contactes i relacions, que més endavant permeten establir col·laboracions en àmbits diversos.
“L’any 1875, el 80% dels productors de taps de suro a la vila d’Azaruja eren famílies catalanes. Per això, encara avui, aquest poble és conegut a Portugal com a aldeia dos catalães”
Més enllà dels projectes culturals, des del Govern també volem reforçar els lligams econòmics entre Catalunya i Portugal, i especialment amb l’Alentejo. Unes relacions que no són noves: sabíeu que al segle XIX un grup d’empordanesos i selvatans es va establir en aquesta regió per desenvolupar-ne la indústria del suro? En són testimonis tots els cognoms catalans presents a la zona, com Camps, Delmas, Gibert, Sureda, Girbal… De fet, sabem que l’any 1875, el 80% dels productors de taps de suro a la vila d’Azaruja eren famílies catalanes. Per això, encara avui, aquest poble és conegut a Portugal com a aldeia dos catalães. Imagineu-vos si ha perdurat el llegat d’aquest episodi de la nostra història comuna que la gent d’Azaruja encara menja botifarres i linguniça, truites catalanes i bacallà amb allioli, a més de sortir a collir bolets de tant en tant.
Ara volem escriure un nou capítol en la relació entre Catalunya i l’Alentejo. L’entesa entre els nostres pobles no es limita a l’Aplec Internacional, sinó que s’emmarca en una estratègia de col·laboració econòmica, acadèmica i cultural que va molt més enllà. Des de la Delegació del Govern s’està treballant per celebrar unes jornades econòmiques a l’Alentejo el 2023, dedicades a explorar noves vies d’innovació i intercanvi. Actualment, Portugal és el país del món on hi ha més filials d’empreses catalanes, gairebé un miler. Volem celebrar aquesta relació estreta entre els nostres pobles, i estem decidits a explorar-ne tot el seu potencial. Perquè, com sovint afirmo, volem fer més i millor acció exterior perquè volem més Catalunya al món.
Victòria Alsina és la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya
