El Govern de la Generalitat ja disposa d’un nou delegat a Mèxic, en Lleïr Daban. M’hi he volgut trobar, aprofitant que és a Barcelona, per conèixer-lo i poder establir vies de col·laboració en cultura i empresa, fonamentalment. És un home fet i refet, que segur que a Mèxic farà el pes, i se’n vanta sense problemes. Un home que és segur de sí mateix, és carn bona per a la graella de la vida. I per fer feina a Mèxic, cal que un n’estigui ben al corrent, i en conegui les formes, com sembla que sap fer en Lleïr. Deia Calders: “el que nosaltres entenem per realitat té a Mèxic una altra dimensió: la gent, allí, fa coses que en d’altres latituds cal inventar per als personatges ficticis”. I doncs, l’avesat a tractar amb mexicans, sap de sobres que en àmbits com la cultura i l’empresa, res no ha estat escrit fins que no ha passat per les mans d’un mexicà.

Deixant de banda llenguatges necessaris per a que un delegat sigui efectiu a un país com Mèxic, val a dir que, tot i les portes ja són obertes gràcies a la tradició de dos pobles que s’estimen, en Lleïr podrà engreixar bé les frontisses, i polir-ne la fusta amb fruïció. Mèxic, per a Catalunya, és un d’aquells països en que es fa necessària la presencia d’una oficina no només econòmica – al capdavall Acc10 ja ha fet prou feina -, si no també i fonamentalment cultural. La cultura esdevé una de les eines diplomàtiques més necessàries avui en dia, i ho saben bé totes les cancelleries del món. Les coses es resolen bé després d’inaugurar una exposició de Plensa o Tàpies, ja sigui amb ratafia o carquinyolis, o amb vermut de Reus i anxoves de l’Escala. Aquí, a Mèxic, i a qualsevol racó del món civilitzat.

Em plau molt trobar en la figura d’en Lleïr un pont entre els nostres països. No és que no n’hi haguessin fins ara. A banda i banda de l’oceà, entitats privades s’han encarregat de mantenir-ne les pedres. Com el Club Catalán de Negocios, l’Orfeó Català de Mèxic, el Casal Català de Yucatán, les penyes blaugranes etc. en el cas de Mèxic. O com Mexcat, la Bibliomusicineteca, l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, Exatec Barcelona, i altres, en el cas català. I és una relació que ve de lluny, no només dels dies d’exili de Xirau o Bosch Gimpera. Una tradició que es remunta a cinc-cents anys. Però que avui es fa més necessària que mai, considerant els milers de catalans que hi viuen i hi fan negoci, i el nombrós grup d’empreses catalanes que hi té interessos. En Lleïr Daban tindrà també altres reptes: sanejar l’Orfeó (que ja toca), buscar aliances polítiques estratègiques (que n’hi ha), atendre la comunitat catalana (que no és poca).

L’empresa i la cultura catalana, a Mèxic, hi han d’anar de la mà. El Govern de Catalunya, i els consellers del ram, Alfred Bosch, Àngels Chacon i Mariàngela Vilallonga, han de reconèixer aquesta imperiosa necessitat, i facilitar al nou Delegat del Govern a Mèxic i Centreamèrica, les eines per a fer-ho possible. Per a possibilitar-ho també, hem posat les bases del Club Mexicano de Negocios a Barcelona, que al costat del Club Català de Negocis de Mèxic han de treballar per a vincular, definir i potenciar els dos països. Tan en cultura com en empresa, hi trobarà la nostra mà estesa.

Albert Torras és president de la Corresponsalia Barcelona del Seminario de Cultura Mexicana